Ahir cap a les 23 hores de la nit, la meva estimada Iaia va patir una parada cardíaca que se la va endú. Ja feia uns mesos que estava ingressada degut a diverses patologies.
Recordo els dinars que amb feia: Mandonguilles amb pèsols, llom arrebossat, bistec amb suquet, patates amb suc o el deliciós pollastre rostit.
Sempre hem deia que m’ha filla no arribaria a tastar-los, però, m’omple de joia que l’haguí conegut .
Ara, no podré mai més poder escoltar-hi de nou la seva dolça veu i veure aflori-hi el seu somriure.
La Iaia va ser filla d’un republicà empresonat per les tropes franquistes, que devia ser executat via garrote vil, però va rebre un indult i va poder salvar-hi la pell .
Aquest fet va fer que conegues a la besavia Balbina i neixes de l’unió, la meva Iaia.
Vinc d’una família tradicional catalana i republicana, com d’altres grans famílies, però, el desig de llibertat de la meva Iaia i dels horrors del passat, van poder convertir-me’n en el seu net.
Lluitaré cada dia, per que el jou espanyol s’enfonsi en els seus propis vòmits, fins la llibertat anhelada.
T’estimat, t’estimo i t’estimaré sempre Iaia.
Sempre estaràs en el meu record i de tots els que t’han conegut.
Fins aviat, Iaia!
