Dilluns, 25 de maig de 2020 - Edició 669
La República

Feu costat a en Jordi i a en Guifré, jutjats a l’Audiencia Nacional

Dijous vinent, dia 2 d’octubre a l’Audiència Nacional, arran de l’obertura de diligències per part de la Fiscalia d’aquesta institució, dos ciutadans catalans seran jutjats per delicte d’injúries contra la […]

Joan Tardà
Joan Tardà 24/09/2014

Dijous vinent, dia 2 d’octubre a l’Audiència Nacional, arran de l’obertura de diligències per part de la Fiscalia d’aquesta institució, dos ciutadans catalans seran jutjats per delicte d’injúries contra la Corona acusats de cremar, arran d’una manifestació convocada per l’esquerra independentista l’11 de setembre de 2013, un llençol amb la imatge del rei Juan Carlos I. Dels dos joves mataronins acusats, un ha reconegut els fets mentre que l’altre no hi va participar.
La llibertat d’expressió és el dret fonamental de tota persona a expressar idees lliurement i, per tant, sense censura. De fet, l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans assenyala que “tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les seves opinions, el d’investigar i de rebre informacions i opinions, i el de difondre-les sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d’expressió”.
Val a dir que en països de llarga tradició democràtica, como ara els Estats Units d’Amèrica, el dret constitucional considera que la crema per exemple de la bandera nord-americana està protegida en considerar-ho un acte de llibertat d’expressió. A l’Estat espanyol s’hauria d’imitar aquest exemple perquè la tipificació com a delicte de la crema de banderes o la sacralització de la imatge del rei i de la família reial (recordeu també el cas esdevingut l’any 2007 a Girona) no haurien de figurar al Codi Penal espanyol. En conseqüència, és inacceptable que en una societat avançada, més enllà del delicte o la falta d´injúries genèrics, es sacralitzi la figura del rei, tot incorporant un capítol específic de delictes contra la Corona (articles 485 i següents).
I, evidentment, encara és més inacceptable l’existència d’un tribunal d’excepció, com ara és l’Audiència Nacional, concebut perquè jutgi també aquests delictes en una mostra més que ni tan sols es refien del seu propi Poder Judicial ordinari.
Tot plegat, tanmateix, no és casual. Al darrere, hi ha la clara voluntat, manifesta i mantinguda en el temps, de criminalitzar l’independentisme i la contestació i, alhora, blindar una institució monàrquica de peus de fang tan evidents com inqüestionable és la il•legitimitat d’una institució instaurada per un dels dictadors més sanguinaris del segle XX, encarnada per un rei que es beneficià del gran frau comès en robar als ciutadans en la Transició el dret a decidir entre l’opció monàrquica patrocinada per Franco o la restitució de la legitimitat republicana, i que mai no tingué l’honradesa de demanar perdó per la seva complicitat amb els crims de la Dictadura. Al contrari, ha acumulat riqueses mercès una Constitució que el situava en un escenari d’irresponsabilitat davant la ciutadania.
I d’aquell rei corromput a l’actual Felip VI, que ho ha estat gràcies al pacte ignominiós entre PP i PSOE, tot tornant a arrabassar, ara als ciutadans del moment actual, el dret a decidir. Felip VI fill polític de socialistes i conservadors, com son pare ho fou de Franco.
Dijous, farem costat al Jordi i al Guifré i us demanem que els feu avinent la vostra solidaritat.

Relacionats