Convergència Democràtica de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa, Candidatura d'Unitat Popular, Nova Esquerra Catalana, Avancem, Moviment Catalunya, Procés Constituent, Crida Constituent, Podem… Tots d'acord amb la necessitat de donar la veu al poble per decidir el futur del país. I la majoria, també d'acord a defensar la independència. Les eleccions plebiscitàries amb candidatura unitària haurien de ser, doncs, la sortida lògica, però el desgavell inèdit de sigles ho fa impossible. Això no obstant, els moviments dels últims dies fan olorar una convocatòria de comicis immediata, que es podria concretar amb la conferència d'Artur Mas dimarts vinent.
D'entre les incomptables organitzacions, Unió, ERC i la CUP juguen un paper clau per encallar la llista unitària però també per aconseguir un mínim de forma de referèndum. La presència del partit de Duran impossibilita una unió CiU-ERC, per bé que els republicans han descartat molt ràpid una coalició amb les enquestes favorables sota el braç. D'altra banda, el rebuig frontal dels cupaires a anar junts amb la centre-dreta catalana fa que Junqueras no vegi amb bons ulls quedar-se sol amb el 'partit de les retallades'. Tot i això, el líder d'Esquerra ha proposat aquest dijous un escenari de llistes separades però sota un paraigües comú que es visualitzi en una marca comuna en els noms dels diverses candidatures al costat de les seves sigles -una opció seria 'Ara és l'Hora – CiU, Ara és l'Hora – ERC, etc. Si les eleccions han de servir per fer el gir de timó definitiu, anar sense cap compromís comú previ a la contesa electoral ho farà impossible i el propers mesos o anys giraran al voltant de mantenir la porcellana fina en lloc d'actuar. De fet, llistes no conjuntes de per si ja redueixen l'impacte i l'estabilitat.
A més, després de pactar Junqueras amb la formació d'Ernest Maragall, NECat, a les europees, tot fa pensar que repetiran i que potser arrossegaran Moviment Catalunya. És el nou moviment que aquest divendres es presentarà ja com a escissió socialista i que l'encapçalen Marina Geli, Antoni Castells i Núria Ventura. Finalment, han seguit els passos d'Avancem i han deixat el papà PSC. Joan Ignasi Elena també haurà d'integrar-se a l'aliança si no vol veure's engolit per la infinitat de partits.
No només els de Junqueras podrien ajudar a desentortolligar l'embolic de sigles: un despenjament d'Unió -poc probable però no descartable- podria facilitar un desencallament per bastir acords entre els partits independentistes més grans. I pel que fa a la CUP, la centralitat inesperada de què ha gaudit les últimes setmanes fa que estigui a les seves mans bastir una llista amb altres elements de l'esquerra alternativa. Ho decidiran aquest cap de setmana. Podem, amb la confiança que dóna l'onada favorable a Espanya i la creença que és l'única força anti-sistema, de ben segur la mantindran al marge d'aliances. Catalunya, però, se li podria atravessar a tenor de les últimes declaracions de Pablo Iglesias. Davant els moviments que encapçalen els partits que parlen més clar, CiU i Iniciativa es poden quedar sols. Mentre que els primers no tenen més remei que continuar endavant, els ecosocialistes haurien de valorar si no valdria més la pena virar cap a la tercera via, ja que el potser el peix està ja tot venut en l'esquerra sobiranista.
De moment, aquest dijous El Periódico publica una enquesta post-9N amb una federació convergent primera força amb 32-34 escons, una Esquerra amb 31-33, empat entre Podem i Ciutadans per la tercera força amb 16-17, triple empat PSC, ICV i PP amb 10-11 i CUP amb 6 diputats. No té en compte, però, tots els moviments que encara s'han de concretar i que podrien presentar un escenari de CiU en solitari, un bloc d'esquerra 'oficial' al voltant de Junqueras, i un d'alternativa, amb ICV i Podem també traient el cap. Tot es pura especulació, però es pot definir de manera frenètica si Mas fa el pas el proper dimarts.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
