Comparteixo plenament una de les darreres reflexions d’en Salvador Cardús: si en alguna cosa s’està en sortint el cantó fosc de la força dels de sempre (ell ho diu d’una altra manera) és en el desànim i la manca de confiança dels partidaris de la plena llibertat de Catalunya. De manera per a mi força incomprensible, el pessimisme més eixorc envaeix de fa mesos les pròpies files, per a satisfacció dels nostres adversaris. Vol dir això que no hem de criticar els errors propis? No, i ara. Sempre ho hem fet i ho farem. És més o hem de fer. Però no obsessivament fins al punt de convèncer-nos a nosaltres mateixos que no hi ha sortida. Mentre som al divan del psiquiatra l’”establishment” ha optat per fomentar el reagrupament del vot dependentista a Ciudadanos, fet que, a la darrera enquesta de GESOP per a “El Periódico” ha donat major visualització demoscòpica electoral a aquell espai. En realitat, es tracta, de moment i a l’espera de nous sondatges, d’una simple redistribució del vot català que encara creu en Espanya.
Fem una crida contra el pessimisme?
|
- Publicitat -
Què passa del cantó del sobiranisme? Hi ha hagut tries que han destrempat. Segur. Tot i això, les mateixes enquestes detecten que la solidesa de l'espai independentista configurat entre 2010 i 2014 és senzillament enorme. És cert que no anem al ritme que molts (un servidor, el primer) voldríem. Però, si elevem la mirada, el cert és que totes i cadascuna de les passes dins l’antic espai catalanista caminen en la bona direcció: del PSC van sortir definitivament, fa mesos, els sectors sobiranistes; ICV es posiciona més enllà que mai i el quadripartit que s’albira a Espanya farà cada dia més inviable el seu posicionament de reforma constitucional; UDC decidirà definitivament el 14 de juny afegir-se a un programa per a la independència; i CDC parla ja inequívocament en els seus papers (més enllà d’etiquetes de nacionalisme més o menys encertades) de la independència com a objectiu. Sí, anem lents, en dièsel, però en una direcció inequívoca i amb totes les possibilitats de triomfar si aixequem l’ànim i tornem a seduir d’una punyetera vegada.
Publicitat
