Cal felicitar a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya pel darrer èxit assolit per l’equip català de Curses d’Alta Muntanya, que novament ha revalidat el títol de guanyadors de la Copa del Món. Cal felicitar també a en Kilian Jornet, que per primer cop i amb només 19 anys ha guanyat el títol individual.
Però cal felicitar també als productors i realitzadors del programa Temps d’Aventura de TV3 pel gran reportatgeque van emetre sobre aquesta modalitat esportiva i la darrera prova de la Copa del Món celebrada al País Basc. Realment un gran reportatge.
I és quan analitzes un reportatge com aquest quan t’adones de la importància del valor pedagògic que té l’esport en general però especialment del que tenen aquells esports on Catalunya ja està reconeguda oficialment. Quan l’excepcionalitat de veure una selecció catalana guanyant un títol mundial resulta normal, la normalitat s’eleva al quadrat…perquè si podem guanyar títols es fa evident que hem de poder participar i aquest fet fa pensar ràpidament en aquells esports on tots sabem que les seleccions catalanes farien, a més a més de participar, un molt bon paper. I no són pocs: bàsquet, waterpolo, hoquei herba, hoquei patins, handbol, vela i arts marcials, entre d’altres.
Per a poder-nos seguir felicitant en el camp esportiu, no ens val només créixer sinó que hem de demanar que es faci amb criteri, i tenir seleccions pròpies n’és un de ben clar. Els esports que a hores d’ara permeten que Catalunya pugui competir internacionalment són esports que aporten un valor pedagògic especial al de l’exercici físic pròpiament, són esports que cal mimar i potenciar amb mesures extraordinàries des de les diferents administracions catalanes i que haurien de tenir entrada a les seccions dels grans clubs i entitats privades del país.
Contràriament als aeroports, cal que aprofitem la capacitat de gestió que sí que tenim els catalans respecte a molts àmbits de l’esport a Catalunya. El valor pedagògic a mig i curt termini, d’allò que fem i decidim avui, amb criteri, pesarà molt més que la majoria de les pròpies accions.
