Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Faltas de urtografía

|

- Publicitat -
Avui arriba Roc-el Perepunyetes amb tots vosaltres per posar damunt de la taula un tema potser menor —veient com està el país i el món és menor, ho reconec—, però un tema, al capdavall: l’ortografia.
 
Amb informes internacionals o sense, cal reconèixer que el nivell de les noves fornades d’estudiants tendeix a ser baix o molt baix. Crec que això és una veritat irrefutable: comproveu-ho del dret o del revés, per davant o per darrere, de lluny i de prop.
 
Qüestió primera: és prou difícil que una bona part dels nois i noies que surten dels instituts s’expressin amb normalitat en català. Aquest és el tema important, suposo. Cal superar el bilingüisme passiu a què molts s’han avesat: el professor em parla en català i jo m’hi adreço en espanyol.
 
Però mentre discutim com resoldre (o no) aquest assumpte (vital per a la transmissió a futures generacions del nostre vernacle), no podem deixar de mirar més enllà, no podem oblidar-nos de l’esglaó que ve tot seguit: com vetllar perquè la llengua sigui rica, com aconseguir que sàpiguen crear frases amb una estructura gramatical correcta (o acceptable, si més no) i també, com reeixir en la croada contra les faltes d’ortografies.
 
Per superar tot aquest desgavell, és clar, no tinc solucions màgiques (pobre de mi), més enllà de les tòpiques: que llegeixin, que llegeixin i que llegeixin. Però sí que m’atreveixo a fer un modest apunt: els mitjans de comunicació públics (la crosta nacionalista, com n’hi diuen d’altres) poden posar-hi el seu granet de sorra. Què tal si comencem per posar correctors als missatges de text que s’envien des dels mòbils i que apareixen a la part inferior de la pantalla?
 
Que consti que no estic dient que s’eliminin les abreviatures ni res d’això. Simplement suggereixo (o prego) que algú posi aturador als atacs terroristes a la llengua. La vista ha estat el que ens ha permès recordar que s’escrivia “casa” i no pas “caza”, “mare” i no pas “mara”, “vaixell” i no pas “baixell”. Tenint en compte això, no l’hauríem d’enganyar, la vista. No seria gaire complicat tenir algú que fes un filtratge mínim, que evités això que a alguns ens fa mal als ulls i que a d’altres els passa desapercebut. Més que res perquè tot el que es veu a la televisió és un exemple, i si aquells a qui demanem que llegeixin, llegeixin i llegeixin per aprendre a escriure bé ho fan seguint el model d’aquest missatges… mala peça al teler.
 
Deixo aquí la idea. Perquè després diguin que només critico i que mai no proposo res… I si algú em fes cas? Us imagineu?
 
 
PD: Per cert, m’acaben de comunicar a través d’un missatge de correu electrònic que aquest diumenge emeten l’últim Boqueria 357, del qual vaig dir-ne de tot uns articles enrere. Alcem la copa i brindem! (Va, i imaginem-nos el Joan Ferran fent-se l’harakiri… orgàsmic!)

Publicitat

Opinió

Minut a Minut