Dimecres, 7 de desembre de 2022 - Edició 1594
La República

Falsos autònoms

Aquest és el terme amb què ens solem referir a aquelles persones que treballen en una empresa sense ser-ne assalariats. I diem fals perquè, encara que el treballador o treballadora […]

Isabel Pallarès 05/07/2007

Aquest és el terme amb què ens solem referir a aquelles persones que treballen en una empresa sense ser-ne assalariats. I diem fals perquè, encara que el treballador o treballadora estigui donat d’alta com a autònom, a la pràctica desenvolupa les mateixes funcions que faria qualsevol assalariat de l’empresa. Amb alguna diferència, però: la manca de drets laborals.

Ara, el Congrés dels Diputats ha aprovat l’Estatut de Treball Autònom, que hauria de regular i solventar els problemes habituals d’aquest col.lectiu, tant el qui és fals autònom com el qui és autònom de cap a peus. En quant a aquest darrer, la nova llei, si bé resol algunes qüestions importants, no aborda, una vegada més, problemes històrics com el cobrament de l’atur. En reconeix el dret, certament, però no estableix enlloc la manera amb què es té previst de dur-ho a terme.

Pel que fa als falsos autònoms, l’Estatut parla d’una estranya i contradictòria figura, el “treballador autònom dependent”, conegut també com a “trade”; és a dir, aquell que obté almenys un 75% dels seus ingressos d’una sola empresa. Un gran fals autònom, vaja. I el text, en lloc d’eradicar aquestes situacions el que fa és mantenir-ne la desprotecció jurídica i donar-li carta de naturalesa. Ni recull el dret a unes condicions de treball dignes, ni a la percepció d’un salari, ni a un període de vacances enteses com a tals. Per tota la resta, és a dir, treballar, el contractat és ben dependent.