Dimecres, 16 de juny de 2021 - Edició 1056
La República

Èxit a les eleccions sindicals, fins i tot per a l’STEI Intersindical

            Després d’unes eleccions qualssevol, és normal que sorgeixin analistes a dojo, i que cadascú faci la seva anàlisi segons el vidre de les seves ulleres dretanes, esquerranes, empàtiques, antipàtiques… […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 08/12/2014

            Després d’unes eleccions qualssevol, és normal que sorgeixin analistes a dojo, i que cadascú faci la seva anàlisi segons el vidre de les seves ulleres dretanes, esquerranes, empàtiques, antipàtiques… fins i tot poden arribar a ser envejoses. Des de la meva talaia jubilada, i des de la meva escassa capacitat per entendre i predir la realitat política i sindical, vull aportar la meva anàlisi dels resultats electorals.

            En primer lloc, he de dir que som afiliat a l’STEI des de la seva fundació, de la qual cosa n’estic ben orgullós. Orgullós de la feina feta per l’STEI durant aquestes quasi quatre dècades, de la seva defensa dels drets dels treballadors i les treballadores, de la seva lluita per un ensenyament de qualitat i inclusiu, de les consecucions que ha obtingut per a la llengua catalana i la seva normalització, de la seva capacitat per a la transformació pedagògica de l’escola, des de les escoles d’estiu dels 80 i dels drets assolits quant a l’autonomia escolar. El que menys m’importa és que això ho hagi aconseguit perquè ha guanyat totes les eleccions a les quals s’ha presentat amb una diferència substancial sobre la resta de sindicats. També estic orgullós de qualsevol altre sindicat que hagi ajudat a aconseguir aquests objectius, i decebut amb el sindicat o sindicats que hagin posat pals a les rodes perquè tot això no s’assolís.

            El proppassat 4 de desembre es varen celebrar eleccions sindicals a l’ensenyament públic, eleccions que fa quasi 40 anys que guanya l’STEI, i una vegada més les ha guanyat. El que passa és que ha perdut 6 dels 21 representants a la JPDnU, que havia aconseguit el 2010. I això molta gent ho vol veure com un fracàs. Vist a través de les meves ulleres, que són molt simples, no ho és. Resulta que des que el president José Ramon Bauzá del PP va començar la present legislatura, el seu Govern no s’ha aturat d’intentar esbucar tot el que s’havia construït durant quaranta anys a educació. Molts dels atacs al sistema educatiu s’han duit a terme amb la intenció d’anorrear la llengua catalana, tal com ha fet a l’Administració pública i als mitjans de comunicació. Aquest atac continuat a l’educació en general i als docents en particular ha fet que sorgís una resistència i una protesta continuada, que no s’ha conformat amb l’acció que encapçalaven els sindicats existents. Això ha ocasionat el naixement de l’Assemblea de docents, i a l’ombra de l’Assemblea de docents, han nascut dos nous sindicats, Alternativa i la secció d’ensenyament de la UOB.

            Aquests dos sindicats s’han presentat com la solució a tots els problemes educatius que eren incapaços de resoldre els sindicats existents. Com que han sorgit com a sindicats més progressistes i amb més capacitat de resoldre problemes que els actuals, és normal que hagin aconseguit una bona quantitat de vots  de moltes persones que creien que el fet que n’hi hagués que feia molts d’anys que comandaven als altres sindicats, fos un defecte molt greu. Per tant, l’STEI ha hagut de cedir 6 representants dels 21 que tenia, UGT, n’ha cedit 3 dels 8 amb què comptava, la FE CCOO n’ha cedit dos dels 7 que tenia, i ANPE, l’únic sindicat dretà n’ha cedits 2 dels 7 del 2010. Així s’ha aconseguit que 8 siguin els representants d’Alternativa i 5 de la UOB. Com que els 13 nous representants s’han presentat com a més progressistes i menys contaminats pel poder arrossegat durant molts d’anys, s’ha de dir que l’ensenyament està d’enhorabona, ja que el sindicat assembleari STEI, a vegades amb ajuda d’algun altre sindicat, i moltes vegades tot sol ha estat capaç de dur a terme, entre moltes altres, accions, actuacions i èxits com els següents:

–         Impugnar el decret del TIL, el 2013, demanant la suspensió cautelar del calendari d’implantació i aconseguint que el Tribunal de Justícia resolgués suspendre cautelarment l’aplicació del calendari.

–         Davant el Decret Llei que es va treure de la mànega el Govern del PP per a continuar aplicant el TIL, l’STEI Intersindical el va impugnar i ha aconseguit que la Justícia, el 2014, resolgués la nul·litat del Decret del TIL i la suspensió cautelar de l’ordre de desenvolupament, i advertiment de situar-lo fora de la Llei, quan el Govern intentava altres magarrufes per embullar fil.

–         Impugnar el Tribunal de selecció d’inspectors, del qual el Govern només podia nomenar el president, i n’havia de sortejar els vocals i l’havia conformat tot a dit. Va guanyar la impugnació als tribunals.

–         La consecució dels triennis per als interins, als quals sempre se’ls havien negat.

–         Sobre l’Ordre d’elecció de llengua, el Govern pretenia, en contra del que estava legislat, que tots els alumnes d’infantil i primària escolaritzats poguessin fer elecció de llengua, quan només la podien escollir els que es matriculaven per primera vegada. L’STEI va vigilar i va fer resoldre aquesta irregularitat il·legal.

–         Va denunciar davant el Tribunal d’Estrasburg, el Govern del PP de les Illes Balears, perquè volia fer desaparèixer la llengua catalana de l’Administració i de l’educació.  Ho va fer en dues ocasions, el 2012 i el 2014.

–         Va mobilitzar l’ensenyament privat concertat davant totes les irregularitats comeses pel Govern contra l’escola.

            L’STEI Intersindical ha duit a terme moltíssimes més actuacions, però globalment es pot dir que ha aconseguit fer xarxa, xarxa de país i xarxa de la gran nació, per a uns els Països Catalans, per a altres, la nació catalana. L’actuació per excel·lència de l’STEI ha estat haver aconseguit la unitat d’acció durant la moguda que va mantenir la vaga indefinida i el pols amb el Govern, al qual li ha costat dos consellers d’educació i un bon grapat de directors generals, a més, de la paralització dels projectes que volien enterbolir la tasca que es fa a l’escola.
 
         Si ara, amb els nous resultats electorals, i amb forces renovades i progressistes, totes aquestes consecucions s’han de multiplicar, la comunitat educativa està vertaderament d’enhorabona.