Dijous, 13 d'agost de 2020 - Edició 749
La República

Exactament, a què esperem?

Sembla que vivim ja, ara sí, si no es produeix un darrer gir inesperat, les darreres hores abans de tornar a redreçar la nau (i perdó per la metàfora marinera). […]

Per a bons patricis
Per a bons patricis 12/01/2015

Sembla que vivim ja, ara sí, si no es produeix un darrer gir inesperat, les darreres hores abans de tornar a redreçar la nau (i perdó per la metàfora marinera). De fet, però, diria que aquest precís moment costa especialment d'entendre. Divendres al matí el Govern filtrava a TV3 una carta del president a Oriol Junqueras amb les seves tres propostes definitives per obrir camí. A la tarda, Esquerra comunicava l'acceptació de la tercera. Tot seguit, però, el famós SMS presidencial acusava el cap de l'oposició de tergiversar-la. Durant tot el cap de setmana hem sentit, un rera l'altre tot d'alts personatges del partit, de Marta Rovira a Alfred Bosch, passant per Joan Tardà, reiterar que ERC accepta fil per randa, paraula per paraula, la proposta de les entitats ja assumida pel president. Diumenge, amb Mas a París, Josep Rull ha emplaçat els republicans a reiterar l'acceptació de l'acord a la taula de negociació, davant les entitats. Una estampa, doncs, francament surrealista. A no ser que les propostes de CiU fossin en realitat un farol. De fet, la insistència del mateix president que la proposta de les entitats no incloïa eleccions immediates (tal i com l'ANC reitera cada dia) fa, realment, de mal pensar.

 
A veure, hem arribat a un punt d'entesa on tothom ha cedit. Naturalment, uns més que altres, però és igual. Artur Mas ha aconseguit una llista transversal, amb les patums de la societat civil a la seva disposició. Esquerra es compromet a no competir-hi per fitxar independents. Només cedeix en un punt: ERC presenta llista pròpia; no serà però una candidatura amb paraigües compartit amb la de CiU i la CUP, perquè el president així ho vol. Tampoc podrà ser una llista amb independents destacats, més enllà dels fitxatges previsibles de l'entorn socialista, que permetin fer-se un lloc en l'espai socialdemòcrata de tradició catalanista, ara ja sobiranista. Amb la seva hàbil iniciativa, Mas ha dominat completament els tempos i el relat i ha aconseguit d'ençà de mitjans d'octubre fer un tomb absolut a les seves perspectives electorals: ara, amb Esquerra situada com a gran culpable d'aquests dos mesos d'infern, el vell partit ja no està en disposició de disputar-li la victòria electoral. Renovant els seus 50 escons, el president continuarà encapçalant el procés. Serà el temps qui acabarà posant tothom en el seu lloc. Per al futur, un gran element de preocupació: l'unilateralisme presidencial, que fa albirar noves dissensions a cada passa del camí. 

Relacionats