Dimecres, 23 de juny de 2021 - Edició 1063
La República

Evitar la tragèdia titànica

Amb la marxa d’Alfredo Pérez Rubalcaba de l’executiu de José Luís Rodríguez Zapatero comença, definitivament, el compte enrere per les eleccions generals. El fins ara lictor del president aixeca el […]

Xavier Ginesta
Xavier Ginesta 09/07/2011

Amb la marxa d’Alfredo Pérez Rubalcaba de l’executiu de José Luís Rodríguez Zapatero comença, definitivament, el compte enrere per les eleccions generals. El fins ara lictor del president aixeca el vol per encapçalar a partir d’avui la candidatura socialista, una candidatura que té com a objectiu principal lluitar contra les enquestes que ara mateix donen com a guanyador el Partit Popular (PP). Després d’una trajectòria dilatada com a polític, amb un currículum exemplar, Rubalcaba comença una nova joventut liderant ell sol el projecte ideològic del socialisme espanyol, marcat per les respostes a la crisi econòmica i la voluntat de beure del moviment dels indignats, no fos cas que s’escapessin encara més vots! Per molt que hi hagi bicefàlia, qui marcarà l’agenda i el discurs serà el candidat.
 
L’operació Rubalcaba no és descabellada en el moment en què es troba el PSOE, i de rebot el PSC. Les opcions per succeir Zapatero que venien amb l’aval català no eren consistents i Carme Chacón ni té carisma, ni té suficient experiència per pilotar la nau i evitar que embarranqui amb el primer iceberg que trobi. Rubalcaba és un polític de la vella guàrdia socialista, forjat durant els anys del felipisme i un fantàstic orador per plantar batalla, encara que sembli perduda, a un Rajoy que ja es veu a la Moncloa. En un cara a cara, Rajoy tindrà un digne rival, encara que en aquest no l’acompanyi la conjuntura.
 
En moments com aquests, quan el socialisme ha de fer una reforma estructural, Rubalcaba representa un bon candidat de transició fins que el PSOE no generi nous líders que presentin un discurs creïble i adaptat a les noves necessitats. L’ex ministre, encara que perdi, podrà aguantar el temporal amb suficient serenor per permetre que les noves lleves tinguin temps de preparar-se i formar-se ben resguardades al carrer Ferraz o a les baronies. Ja se sap que la política és cíclica i que, al final, amb una crisi com aquesta sembla totalment lògic que el PP acabarà fent el tomb electoral. Al PSOE només li queda perdre amb dignitat i, sobretot, evitar que la tragèdia sigui titànica; el vell rocker, sens dubte, és dels pocs que pot capitanejar el vaixell.