- Publicitat -
Recomano molt que entreu sovint al web de nouscatalans.cat, no només perquè és el diari digital d’immigració que editem des de la Fundació Nous Catalans, també perquè hi trobareu gairebé cada dia alguna notícia sobre la crisi dels refugiats a Europa, o sobre el repte d’Europa amb els refugiats, o sobre la ineptitud d’Europa alhora de protegir els refugiats. És el mateix.
Aquest, com molts d’altres temes, és un fenomen que surt puntualment a les notícies dels grans mitjans però que desapareix massa sovint i durant massa dies com si el problema estés resolt. I no, no està resolt. Tot i el fred continua arribant gent, continuen arribant famílies i continuen rebent un cas omís o denigrant de la majoria d’Estats Europeus. Els qui millor han actuat estan desbordats, la resta han deixat la patata calenta als primers i fan com si no passés res. Espanya, per exemple, sembla que no formi part d’Europa. Només n’ha rebut 18. Quina vergonya i quin ridícul.
És evident que no hi cap tothom a Europa, però també és evident que hi cabem molts però que aquesta acollida requereix de planificació i corresponsabilitat entre tothom perquè no hi hagi aglomeracions, ghettos, enlloc, per garantir seguretat per tothom i la plena igualtat d’oportunitats d’aquestes persones. Allà on alguns callen compliquen el problema als qui estan ajudant.
I Europa, en general, a més de rebre aquestes persones hauria de tenir clar que el que ha d’oferir-los és esperança. Segurament aquesta és la lliçó que podem treure del magnífic 30 minuts que va fer tv3 ahir al vespre. No busquen assistencialisme, ni subsidis ni ajudes econòmiques; busquen poder treballar, que els seus fills puguin estudiar i tenir esperança de que algun dia si no poden tornar al seu país puguin sentir-se formar part del seu país d’acollida com uns més.
www.ericbertran.cat
Publicitat
