Us explicaré les sensacions que m’ha produït, el nou llibre d’en Eudald Carbonell: El Catalanisme Evolutiu, que també, me’l van deixar ahir per la tarda. Fins avui al migdia, no he pogut iniciar-hi de forma completa la seva lectura. Cap un quart de quatre m’he preparat per iniciar el viatge. – ahir, per la nit només vaig llegir la introducció, mal fet, ara ho se –
Feia molts anys, que cap llibre no m’atrapava des de el seu inici fins la seva fi, com a estat en aquest cas. Els nou capítols han caigut un rera en l’altre, en menys d’una hora. S’ha fet curt, massa curt, el viatge que ens ha proposat l’Eudald. M’ha recordat en molts paràgrafs, l’últim llibre d’en Ferran Mascarell: Catalanisme Deucentista, per la seva visió i desenvolupament, per refundar un nou catalanisme.
No comparteixo – n’estava prou preparat – l’ideal del federalisme d’arrel comunista de l’autor, però m’ha endinsat i transportat amb una subtilesa, un tacte i un sentiment ,com un lleu xiuxiueig a cau d’orella que vol torpedinar la teva consciencia – nacional – al llarg de les seves pàgines.
Això si, comparteixo absolutament la proposta d’una catalanitat, on tingui cabuda tots els sentiments, llengües i procedències de catalans, que vulguin enfortir i fer créixer, no tant-sols, el nostre país, sinó la nostra pròpia catalanitat i, de produir entre tots, aquesta catalunya que volem ser, en tots els àmbits.
Sense dubte, un llibre indispensable per comprar, regalar, compartir i llegir – rellegir – i, una vegada acabat el viatge, dipositar-l’ho en un lloc preferent de la prestatgeria de la teva biblioteca, per posteriors consultes o per quan la teva anima – catalana – defalleixi, en la lluita de les llibertats i reivindicacions nacionals del nostre país.
