En aquest sentit recomano l’excel•lent ponència de l’amic David Bajona Exèrcit i Seguretat publicada dins del Tercer Congrés Catalanista. La ponència comença amb la reflexió de què una estructura d’estat passa “inevitablement per la capacitat de pensar i analitzar la defensa i la seguretat en el pla estratègic, exercici que cap nació de recent accés a la sobirania ha menystingut, ans al contrari”. També planteja per l’estat català, entre altres, la pertinença a l’OTAN, ja que “l’organització atlàntica, malgrat els seus defectes i friccions internes continua essent l’aliança estratègica més útil i operativa a Europa, garantida per la única potència global, els Estats Units, sense els que es difícil plantejar operacions militars conjuntes de cap tipus”. I també és interessant el plantejament que fa de les oportunitats que des del punt de vista industrial i econòmic sorgeixen al tenir exèrcit propi, com quan comenta “l’absència dels interessos catalans en l’elaboració de la política de defensa espanyola ha comportat en els temps recents, per exemple, una distribució de l’esforç industrial (compartit amb consorcis internacionals com EADS) a l’Estat que ha ignorat Catalunya”.
Seguretat, intel•ligència, exèrcit… En clau d’estructures d’estat, lectura obligatòria: Exèrcit i Seguretat, de David Bajona.
