Dimecres, 29 de setembre de 2021 - Edició 1160
La República

Esquerra s’oposa als procés de privatització d’Aigües Ter-Llobregat

Diversos ciutadans s’han posat en contacte amb mi per tal de sol.licitar informació i l’argumentació del posicionament d’ERC arran de la privattizació d’aigües Ter-Llobregat. Es per això que adjunto el […]

Joan Tardà
Joan Tardà 09/11/2012

Diversos ciutadans s’han posat en contacte amb mi per tal de sol.licitar informació i l’argumentació del posicionament d’ERC arran de la privattizació d’aigües Ter-Llobregat. Es per això que adjunto el següent document:
 
1.      L’adjudicació de la gestió de l’ATLL a Acciona posa punt i final a un procés d’externalització que fa mesos que està en marxa,  durant el  qual ERC ha presentat diverses iniciatives polítiques per intentar evitar-la:
·         Esmenes a la llei omnibus
·         Resolucions en el darrer debat de política general del Parlament de Catalunya
·         Suport a diferents mocions i propostes de resolucions al Parlament de Catalunya
·         Mocions en nombrosos ajuntaments
 
2.      La decisió d’externalització de l’ATLL és exclusiva del govern de la Generalitat i no s’ha votat enlloc, fet que considerem un error quan es tracta de polítiques a tan llarg termini.
 
3.      ATLL és patrimoni comú dels ciutadans i ciutadanes, dels municipis i altres entitats locals, no només de la Generalitat. ATLL disposa d’un complet parc d’instal·lacions modernes i ben conservades que suposen un actiu aproximat de 950 milions d’euros i d’infraestructures pagades amb l’aportació econòmica de la ciutadania a través dels seus impostos. Els municipis són doncs copropietaris de les infraestructures, i no creiem acceptable que aquest aspecte no hagi estat tingut en compte.
 
4.      En aquest sentit, tenint en compte que L’accés a l’aigua potable i al sanejament és un dret universal i configuren un servei públic bàsic no queda clar el paper de regulació pública del servei, que hauria de recaure en l’ACA. Aquesta regulació és la que ha de fer possible el control de la gestió, dels objectius ambientals i de la transparència econòmica i de la facturació (també mandat de la DMA). Els exemples de mancances en regulació i control, i per tant sancions, a grans empreses de serveis públics (llum, gas, telefonia, etc.) no són gaire bons.
 
5.      Pel que fa a la participació ciutadana, les mesures que s’estan aplicant van en direcció contrària a les directrius de la DMA. S’han eliminat els consells de conca i s’han reduït el nombre de membres del Consell de l'Ús Sostenible de l'Aigua.
 
6.      L’externalització provocarà un augment del rebut de l’aigua per sobre de les previsions fetes en l’adaptació a la DMA.
 
7.      Creiem que, tal i com marquen les directrius de la DMA, la participació ciutadana també hauria d’estar vinculada a la fiscalització dels serveis públics, amb la incorporació de mesures de protecció i atenció als usuaris, que siguin més eficients i garantistes.
 
Rebuig parcial a la nova empresa de gestió del Cicle de l’Aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona
 
Pel que fa a l’àrea Metropolitana, el grup d’ERC a l’AMB va presentar unes al.legacions que s’han acceptat en part: mantenir els llocs de treball i la millora progressiva d’aquests dins la nova empresa. S’accepta el canvi de nom, que el preu de l’aigua es decideixi en el plenari de l’AMB, en tant que òrgan regulador i, finalment, la distribució de l’accionariat (proposta actual 15%-75%) es farà en base a llei a partir d’auditories externes.
 
Tot i això, les al.legacions acceptades no han estat suficients per emetre un vot favorable i hem fet una abstenció, atès formem part del govern de l'AMB i que tots els grups d’aquest han votat a favor dels pressupostos (ICV, CiU, PSC i ERC), on s’inclou la partida explícita d’ingressos de 14M€ per aquest concepte.
 
La documentació aportada per l'AMB té tres dictàmens jurídics diferents que avalen l'operació. La nostra capacitat d'acció política no pot entrar en valoracions de qüestionament dels dictàmens. Entre d’altres coses per que ERC no defensa la posició ni els interessos d’Agbar ni de qualsevol altra empresa del sector que vulgui competir amb aquesta. Així doncs qualsevol desacord en aquest sentit s'ha de dirimir en l'àmbit jurídic i no en l'àmbit polític.