Edició 2102

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 27 de abril del 2024
Edició 2102

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 27 de abril del 2024

Esperaves, esperem, esperaré: L’èxit de la perseverança

|

- Publicitat -

Esperar, tots esperem quelcom. Tots desitgem que el temps passi a fi d'aconseguir allò que tant desitgem. Tots anhelem els fruits d'un futur incert. Tots a vegades desesperem.

 

Publicitat

Sembla ser que l'home viu de somnis, anhels, desitjos, metes. A la fi l'home es mou buscant la recompensa que custodia el futur. Però no sempre resulta fàcil l'espera, no totes les animes poden aguantar el pes del temps, no totes poden perseverar, no totes poden refugiar-se en l'esperança. Algunes animes sucumbeixen al plaer immediat, a les ansies de felicitat instantània i acaben fallant.

 

Hom ha de respectar els tempos de la vida, ha de ser fort i entendre que tot té el seu moment, que si quelcom val la pena s'esperarà el temps que faci falta. Esperaves, esperem, esperaré.

 

Esperar resulta dur, és complex reprimir les nostres ansies de felicitat, resulta difícil dir que no al nostre cor insaciable, resulta dur esperar quan sabem molt bé el que volem. Però s'ha de fer.

Quan la recompensa és tant gran, què és l'espera? Simplement un tràmit que hem de passar amb un somriure a la cara.

 

Hem d'aprendre a esperar, perquè la paciència i la perseverança són les claus de l'èxit. Aquells infants que demostren tenir la capacitat de negar el plaer immediat a fi d'una recompensa major en el futur tenen una major possibilitat d'assolir l'èxit en la seva vida adulta.

 

Esperar i perseverar. La perseverança ens obliga a no defallir en la lluita per allò que volem, ens fa aixecar-nos de nou, ens obliga a tornar-ho a intentar. L'espera ens obliga a reflexionar, a calmar-nos i analitzar el millor moment per a tornar-ho a provar. La perseverança dona esperança al cor, l'espera calma les seves ansies d'immediatesa. El difícil equilibri entre passió (o amor) i racionalitat.

 

No desesperem per molt que el camí sembli llarg i dur, per molt que ens sembli que portem caminant segles pel desert, perquè una mica de perspectiva ens mostrarà que no fem més que seguir la senda de la glòria. Deixem les pomes al pomer, ens hi juguem el paradís.

 

En què creies?       Què desitgem?      Què aconseguiré?

Les preguntes que ens hem fet, ens fem i ens farem.

Esperaves, esperem, esperaré.

Valdrà la pena.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut