Dimarts, 22 de juny de 2021 - Edició 1062
La República

Especial Eurocopa: la Defensa

Casillas: Casillas, àlies “San Iker”, té en la present Eurocopa una cita amb la història. Ja fa molts anys que juga amb l’”Equipo de todos”, i ha arribat el seu […]

Rival Petit
Rival Petit 01/06/2008

Casillas: Casillas, àlies “San Iker”, té en la present Eurocopa una cita amb la història. Ja fa molts anys que juga amb l’”Equipo de todos”, i ha arribat el seu moment. La falta d’Arconada al 84, el gol de Zubi a favor de Nigèria, la sortida de Molina contra Noruega, la colònia del Cañete… Per què no somiar que pot fer alguna cosa important?
Reina: Pepe Reina torna a una gran cita de seleccions. Al Liverpool ha seguit vivint de la protecció de l’ultra-defensiu esquema que Benitez va heretar d’Houllier, tot i que no ha deixat passar l’ocasió d’ensenyar les seves carències en alguns moments de la temporada. La seva feina serà, un cop més, la de fer comentaris amistosos amb els periodistes i, òbivament, dir a tot aquell que el vulgui escoltar que Casillas és la repera, que és un orgull ser el seu suplent i que el seu somni és vestir la samarreta de la Furia.
Palop: S.C. La seva missió serà acabar el mundial amb aquest mateix S.C.
Albiol: De memòria diria que el Blavència és l’equip que aporta més jugadors a la Furia. Com és sabut, el Blavència ha dut el deliri a les grades de Mestalla amb una regularitat tal que li va a anar d’un pèl que no ens dóna l’alegria d’aquesta temporada i de la propera, amb un Blavencia-Levante a les 12 del migdia d’un Diumenge amb els dos equips en fallida. No va poder ser, snif. Tanmateix, estem en condicions de garantir que la culpa no només no va ser d’Albiol, sinó que és un defensa més que digne amb un important marge de millora.
Puyol: Pot jugar de central o de lateral dret. A més de ser el capità de l’equip, és un dels màxims candidats a cap de turc per part de la premsa esportiva nacional de la nació de Madrid, ja que tot i el seu número de participacions amb la selecció catalana és equiparable al de Tamudo el de La Pobla és “el catalán” per “ells”. La seva temporada al Barça ha estat manifestament millorable, però només cal fer una ullada a la resta de convocats per veure que la cosa no està per gaires alegries. D’altra banda, cal incloure una reflexió que no té res a veure amb el tema. La predilecció d’aquells més indocumentats i ignorants d’entre els aficionats en crisi  per sobrevalorar els jugadors paquets que s’hi deixen la pell, no donen una pilota per perduda i etc. davant els que saben jugar a futbol no ha portat mai res de bò a ningú. I sí, és amb doble sentit.
Capdevila: Tot i tenir la taca negre en el seu expedient d’haver estat perico, Capdevila té dues coses positives: a banda de ser el millor lateral esquerra d’España, va fugir de l’equip periquito com bonament va poder. Esperem, emperò, que les seves limitacions tàctiques i la seva tendència a pujar amb una alegria digna de millor causa donin alegries en defensa.
Juanito: Encara recordo el que em va costar trobar informació de Juanito quan el seleccionador el va convocar per al passat Mundial. Sí, el de “vamos a jubilar a Zidane”. Dos anys después, Juanito ha prosseguit amb la seva carrera triomfal al potent Real Betis Balompié, sense que hagi fet una sola cosa destacable que poguem esmentar, cosa que dóna fe de la seva mediocritat i, en conseqüència, la total justícia de la seva convocatòria.
Arbeloa: El lateral del Liverpool pot jugar per ambdues bandes, i en ambdues s’incorpora a l’atac. És a dir, és un portent de polivalència, fet que unit als efectes secundaris de la ingesta massiva de substàncies psicoactives en el marc d’un comiat de solter ens porta a assenyalar-lo com el Jugador Total i màxima esperança de la Fúria.
Sergio Ramos: El sucessor de Fennando Yerro pot actuar com a lateral i com a central. Té una condició física superdotada, però ho compensa amb escreix amb el seu analfabetisme tàctic, l’auto-estima que en ocasions li dificulta entendre que hi ha moltes coses que no pot fer en un camp de futbol i una tendència natural a fer penals i rebre targetes absurdes, a més de protestar 90 minuts sobre 90 de cada partit. És a dir, el defensa ideal per la Fúria, i per qui reivindiquem la capitania tot i les seves pintes lamentables.
Fernando Navarro: El lateral esquerre del Mallorca passarà sense pena ni glòria per l’Eurocopa. En confiança, en veritat us dic que quan els jugadors del Millor Equip de l’Univers tenien lloc a la selecció per Real Decreto –sí amics, fins i tot Pavón va ser internacional-, resultava més fácil omplir espais com aquest.
Marchena: El seleccionador és un tipus al qui no li agrada perdre ni al parxís. De fet, i pel que es comenta, tampoc li agrada perdre a la ruleta, al bingo, al poker, a les escurabutxaques, al black jack, al set i mig i a una llarga llista. En una fase classificatòria de fa uns anys, Marchena va fer un gol decisiu als últims minuts. Això no vol dir, emperò, que sigui un defensa bò, ni regular, ni tan sols dolent a seques. El que vol dir és que esperem, pel bé de la humanitat, que el seleccionador es conformi amb supersticions light com dur un determinat jersei, perdó, xandall, i no opti per eleccions més escabroses com no canviar-se de roba interior en tota la competició.