El RP comença amb aquesta prospecció el seu especial sobre la propera Eurocopa, on un any més narrarà la transformació de Fúria en Ràbia. El primer és demanar disculpes pel retard a l’hora d’encetar l’especial. No, no és que portem dos dies sense fer l’ou, no. Portem dos dies informant-nos per tota la WWW sobre temes armamentístics per estar preparats per tsunami de caspa que s’aproxima al Barça.
Mentre, emperò, recuperem l’Eurocopa, i comencem l’anàlisi de l’equipo de todos començant pel mig del camp. Algú dirà que potser és una mica desendreçada de començar, però en realitat es tracta d’un homenatge a la línia del combinat espanyol per excelència. Especialment amb la baixa, snif, de Raulito, el paper dels sobrevalorats migcampistes espanyols serà més important que mai.
Senna. Actua com a mig centre, cobrint la part central del camp i dedicant-se bàsicament a repartir llenya contra tot el que es mou. Si a l’Eurocopa no hi anessin equips de veritat, reproduiríem el tòpic aquell dels periodistes esportius nacionals de la nació de Madrid consistent en dir que aquest paio xuta bé, però la realitat és que els onze gols marcats en sis temporades -acostant-se a l’exhorbitant mitjana de dos (2, sí) gols per temporada- ens ho eviten.
Xabi Alonso. Actua com a mig centre, cobrint la part central del camp -i van dos- i combinant el repartiment de llenya amb un cert criteri a l’hora de distribuïr la pilota. Almenys, tenia criteri, perquè no sabem com deu estar d’espatllat el seu futbol després dels anys a les ordres de l’entrenador de rugby que compensa la frustració dirigint el Liverpool. És l’únic basc de l’equip, així que el mister haurà d’estar atent per, en el partit de l’eliminació, fer-lo saltar al camp els últims cinc minuts perquè els bilingües i cosmpolites de l’As, el Marca, TVE, Antena Trash, Telecinco, La Sexta, Cuatro, El País, El Mundo, la Cope, Onda Cero, ABC, la Razón, Intereconomía, Punto Radio, la SER i un llarg etcètera de mitjans oprimits pels malèvols nacionalistes li puguin carregar el mort a algú.
De La Red. Actua com a mig centre cobrint la part central del camp -i van tres-, però pot ocupar també demarcacions a la defensa. Ben mirat, també podria jugar de porter, ja que els motius pels quals ha estat convocat és per la seva presència en l’equip simpàtic de la temporada -el Getafe- i, el més important, perquè ningú pugui titllar el seleccionador d’homòfob per no haver convocat Guti. La seva missió serà escalfar banqueta i ser simpa`tics amb els periodistes nacionals de la nació de Madrid, per veure si així pot acomplir el somni de tots i cadascun dels jugadors, seguidors, directius, president i entrenadors del Getafe: fitxar pel Madrid.
Memòria Històrica, snif
Iniesta. Actua com a mig centre cobrint la part central del camp -i van quatre- tot i que algun ignorant l’hagi posat a córrer la banda o a regatejar laterals. És el millor jugador de la selecció i a més té l’entusiasta recolzament de l’infecte José Ramón De La Morena, fet pel qual els catalans només podem esperar una cosa de la present eurocopa i aquesta és que Iniesta es lesioni al primer partit i no entri en la dinàmica de fracàs consubstancial a la Fúria.
Cesc. Actua com a mig centre cobrint la part central del camp- repoker, sí- amb tendència per anar més endavant. Entre els seus mèrits figura haver portat la batuta d’un Arsenal que per moments ha sigut el millor equip d’Europa. Això sí, en els moments claus la lògica s’ha imposat i un equip liderat per un jugador espanyol ha acabat fent el de tota la vida: res. De fet, deixa per la retina la seva actuació a l’eliminatòria contra el liverpool i, més concretament, la manera com Babel el va superar com un avió per liquidar l’eliminatòria. El seu objectiu serà, sens dubte, que el fitxem. El nostre, és clar, ha de ser no fitxar-lo, a no ser que vingui pels calers que ens va deixar quan va tocar el dos per anar a fer-se mil·lionari a Londres: zero.
Xavi. Actua com a mig centre -si- cobrint la part central. El Sabio de Hortaleza el considera el millor jugador espanyol, i es vanta públicament que el seu equip són Xavi i deu més. Enguany ha estat un dels millors del Barça, amb els resultats coneguts: una temporada desastrosa per l’equip, a l’igual que la passada -en que també va destacar- i a l’inrevés que la de fa dues -en la que ens vem endur lliga i Champions mentre ell es recuperava a tot gas d’una lesió per poder jugar el Mundial-. No sé si recordareu el que passava quan tenia la pilota Guardiola. Al cap de res, zas, la tenia un extrem que estava u contra u. Les passades no eren res de l’altre món i molts cops eren precipitades, però deixava l’extrem sol. És a dir, exactament el contrari del que fa Xavi, del que ha fet tota la vida Xavi, i del que provoca que desitgem de tot cor que clavi dos gols per l’escaire a la primera fase i algun equip amb urgències se l’endugui passant per caixa.
El debat, emperò, queda obert: n’hi haurà prou amb sis mig centres? No hagués estat convenient convocar també Guti, algú del Pateti o Albelda? No estarà el sabio deixant massa descoberta la zona de creació?
