Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

Espanyolitzar i espanyolitzats

             Espanyolitzar o separar, aquesta és la qüestió. Un dels caps pensants de la unitat de destí espanyola és Luis María Anson. Aquest il•luminat fa un any i busques, que […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 25/08/2010

             Espanyolitzar o separar, aquesta és la qüestió. Un dels caps pensants de la unitat de destí espanyola és Luis María Anson. Aquest il•luminat fa un any i busques, que quan atacava el president del Govern Zapatero amb la qüestió de l’Estatut català, deia que aquest havia posat “los cimientos para la independencia catalana”. Era en aquells moments que l’altra espasa de l’espanyolisme, Pedro J. Ramírez, deia que l’Estatut i el finançament afavorien ETA. Ja me’ls tens, un devora l’altre, defensant la puresa de la seva pàtria. Tots dos tenien dins el cap la primera frase d’aquest escrit i lluitaven amb totes les seves forces contra la possible separació catalana i optaven per la solució espanyolitzadora.

            Era quan Anson afirmava modificant una frase feta espanyola que “los polvos zapaterescos engendrarán los inevitables lodos de la secesión”. I per evitar-ho pensava que la solució era espanyolitzar Catalunya. Fa molta estona que se l’està espanyolitzant amb no gaire èxit, però si no es fa el cap viu, podria ocórrer, perquè encara que Catalunya no s’hagi espanyolitzat massa, hi ha moltes persones espanyolitzades que hi viuen i que estan disposades a posar-hi el seu granet d’arena en la tasca d’espanyolització. Luis María parlava d’evitar l’arbitrarietat que proporcionava l’Estatut als catalans i manifestava que la solució era “españolizar” Catalunya: “No todo está perdido si se establece un pacto de Estado entre el Partido Popular y el Partido Socialista para españolizar Cataluña, es decir, para hacer lo contrario de lo que, desde hace muchos años, están haciendo Carod Rovira y sus cómplices”. Tanta sort que el PP només ha trobat costat per a dur a terme els seus abusos amb els “Ciutadans”, que tenen de tot menys el que hauria de significar el seu nom.

            Ja que han sortit els “ciutadans”, Albert Rivera, el seu president i diputat en el Parlament de Catalunya, en un article a l’Avui, publicat l’octubre de 2009, amb el qual responia un altre d’Hèctor López Bofill, afirmava el següent: “El Sr. López Bofill consideraba el lunes que los ciudadanos que llegaron a Cataluña durante la segunda mitad del s. XX de otras partes de España lo hacían enviados por Franco con la finalidad ‘de españolizar’ Cataluña, y me describía como sucesor arquetipo de aquellos ciudadanos. Tenía razón en alguna cosa: mi madre, de 1959, vino de Málaga a los 12 años, mi padre nació en Barcelona en 1952. No sé dónde nacieron sus padres, abuelos o bisabuelos, ni quiero saberlo, pero no creo que el Sr. López, con un apellido tan histórico y común en las Castillas, sea descendiente directo de Wifredo el Velloso ni de Martín el Humano. Lo que obvia el Sr. López es que mis parientes, como millones de ciudadanos, no llegaron aquí por orden militar, simplemente decidieron cambiar de ciudad en busca de trabajo y prosperidad.” Coincidesc, per tant, amb el pensament d’Hèctor López Bofill sobre l’espanyolització de Catalunya, i la que ha citat ha estat una de les principals. Estic d’acord amb el Sr. Rivera que els milions de ciutadans provinents d’altres parts d’Espanya no ho varen fer per ordres militars, en canvi no puc estar d’acord amb l’argument infantil o adolescent, altres en diuen pueril, que ho varen fer perquè simplement, varen decidir canviar de ciutat, cercant treball i prosperitat.

            El representant de “Ciudadanos” sap que els àrabs, els subsaharians, els llatinoamericans, etc., no arriben aquí perquè simplement decideixen canviar de ciutat, sinó perquè viuen en la més absoluta misèria, i cerquen un altre lloc on poder subsistir. Aquesta va ser la raó per la qual varen arribar aquí molts ciutadans espanyols, però qui havia ofegat les seves ciutats, pobles i camps havia estat Franco amb la intenció precisament que anassin a espanyolitzar altres territoris com el País Basc, Illes Balears, València o el Principat. Per tant, els militars no ordenaven, però sí ho feia el sistema econòmic i els plans de desenvolupament franquistes. També algun ministre espanyol després de la Transició ha dit el mateix. No estic molt segur de qui ha estat, encara que crec que va ser Calvo Sotelo qui també volia espanyolitzar Catalunya amb espanyols d’altres indrets.

           Alícia Sánchez Camacho, Albert Rivera, María Luisa Cava de Llano i moltíssims més actuen com a espanyolitzats que es dediquen a espanyolitzar Catalunya, de la mateixa manera o encara de manera molt més acurada, perquè fa molts anys que ho fan, que la que varen emprar els afrancesats per afrancesar Espanya a principi del segle XIX, cosa que no varen aconseguir. Esperem que a principi del segle XXI, aquests espanyolitzadors moderns tampoc no aconsegueixin espanyolitzar Catalunya.