Espanya va per­dent, poc a poc, tota autori­tat a Catalunya

L’Estat espanyol deu estar molt molest perquè poc a poc va veient que ha per­dut tota autori­tat a Catalunya. No els hi fem ni cas, no ens molestem a respon­dre, i això que s’esforcen per xinxar-​nos però la nos­tra resposta és sem­pre riure’ns exager­ada­ment a la seva cara, la nos­tra resposta és la indifer­èn­cia més abso­luta, i no la poden supor­tar. I reconec que m’encanta veure com es van posant cada veg­ada més nerviosos, com no saben ni que fer ni com fer-​ho, veure els pals de cec que van fument a la deses­per­ada i que aquí ignorem.

 

Ho dic per moltes raons, de fet, ja m’hi he referit més d’una veg­ada en aque­sta edi­to­r­ial. Ara el que ha pas­sat és que just abans de Sant Jordi, la Fis­calia Supe­rior de Catalunya, que no deixa de ser un òrgan espanyol al nos­tre país, ha dem­anat noves diligèn­cies al jutge que instrueix la querella per des­obe­dièn­cia con­tra el pres­i­dent Artur Mas, la vice-​presidenta Joana Ortega, i la con­sellera Irene Rigau. Conc­re­ta­ment, dem­ana al Tri­bunal Supe­rior de Justí­cia que requereixi a la Gen­er­al­i­tat infor­ma­ció rela­cionada amb el procés par­tic­i­patiu del 9-​N i inves­tigui sobre les paperetes, la web i la ces­sió de locals per tal de deter­mi­nar el cost i els respon­s­ables de la consulta.

 

I això que ho fan perquè ens emprenyem, nos­altres hi responem a la cata­lana. Pen­saven que serien ells els pro­tag­o­nista d’una diada com la d’ahir o que sor­tiríem amb mala cara al car­rer? Doncs no, nos­altres vam sor­tir en massa al car­rer a regalar lli­bres i roses amb un somriure.

 

Té força grà­cia aque­sta situació perquè aque­sta indifer­èn­cia els mata, no poden fer res i és que els cata­lans ja hem descon­nec­tat d’Espanya. Els uns perquè volem la inde­pendèn­cia i estem con­vençuts que aviat serem un Estat, els altres perquè no poden con­fiar en el seu Estat. I és que el seu és un Estat que molt ame­naça però poc fa i ja sabeu que diuen per aque­lles ter­res “perro ladrador, poco mordedor”.

 

I, bromes al marge, ja els hi agradaria a molts mossegar ja, però estan lli­gats de mans i peus, no poden. Alguns pensen que Europa no inter­vin­drà en aquest procés, però és evi­dent que ja ho està fent; cal­mant a la fera, domant-​la. I és que si aque­sta mossega l’hauran de sacrificar.