Els jutges no es posen d’acord i el govern espanyol té por. El resultat és que l’amenaça de querella exemplar que el PP porta tota la setmana anunciant es dilueix i el govern espanyol i la fiscalia general de l’estat semblen haver iniciat una baralla interna una mica estranya. Mentrestant el president del Real Madrid i d’empreses com ACS, Florentino Pérez, ja ha cobrat els 1.350 milions d’indemnització del projecte Castor. Tot un nou insult a la ciutadania.
Catalunya és una passa més a prop de la llibertat. Espanya no s’hi ha atrevit i ara ja han passat massa dies per emetre una resposta contundent. Madrid s’ha cobert de boira, i ara el debat important és el de l’avançament electoral a Catalunya. Totes les mirades estan fixades en saber si hi haurà decret de convocatòria d’eleccions anticipades. Si bé es pressuposen, no tothom defensa aquest avançament electoral. Artur Mas té previst fer un acte multitudinari el dia 25 per anunciar el seu full de ruta on podria resoldre el misteri. La idea és donar-se temps per intentar negociar una llista única, intentar anar fent una mica de pre-campanya, i trobar algú que li aprovi els pressupostos. Creiem que poc a poc ja han començat a desistir de tornar a demanar un referèndum. Segurament els pressupostos seran el desllorigador de la convocatòria.
Catalunya es mentalitza per anar a unes eleccions amb llistes separades però amb una teòrica unitat d'acció a concretar. La pugna entre CiU i ERC és estratègica i de poder. Evidentment tots dos partits volen liderar el procés, però el bloc compost per ERC i CUP demana convocar ja eleccions constituents i anar construint l’estat sobre la marxa. La resta són molt més escèptics i encara anhelen un pacte amb Espanya a través d’un canvi de majories al Congreso. PSC, UDC i ICV no volen eleccions; i això deixa CDC a l’ull de l’huracà. Tenen clar que no acabaran la legislatura a qualsevol preu ni amb qualsevol soci, però si triguen molt a convocar, Mas anirà perdent el prestigi aconseguit el 9N. CDC voldria aplicar un ritme molt més lent a tot, i així poder sostenir d’alguna manera la federació unida, però el poble n’està tip de passos intermedis i de l’anar-hi anant.
Potser Mas pateix per la possibilitat de perdre el timó, i més si acaba trencant amb els democristians, però no es descarta que acabi fent el pas. Podria ser que aviat vegem enquestes que presentin les dues formacions per separat. Homs ja ha avisat que el seu partit està preparat per afrontar uns comicis en solitari.
Avui també ens hem fixat en el que ha dit la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, a qui molta gent situa a l’òrbita de CiU. Casals ha estat molt més clara que el partit de govern: volem arribar a la tardor de 2015 en ple procés constituent. Nosaltres també.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
