Els catalans, que s’espavilin que nosaltres ja ens encarregarem de reprimir-los quan es passin de la ratlla. Espanya sempre ens ha tractat amb supremacia, com si fóssim quelcom que es poden espolsar de sobre amb facilitat. Malauradament per ells, nosaltres som EL problema. Això és el que es torna a desprendre de la reunió d’avui entre Podemos i el PSOE. Sembla ser que en aproximadament dues hores de conversa entre els dos líders, Podemos ja ha ofert la renúncia al referèndum català a canvi d’una solució pactada entre En Comú Podem i el PSC. O sigui, dues forces que al Parlament de Catalunya no sumen res, representa que ens han de fer un oferiment que “ens satisfarà”.
Ni referèndum, ni reforma constitucional, ni res de res. Ja ens seguirem queixant, ja anirem fent el nostre camí, i ells ja aniran traient el TC quan calgui. En el fons, encara es pensen que no serem capaços de fer la DUI. Miquel Iceta cridava a la calma perquè “JxSí i la CUP acabaran trencant”. El mateix Iceta, com el conjunt de la política espanyola, feia mofa avui del procés, una vegada més: “hem de canviar el dret a decidir pel deure de pactar”. La cosa encara ha empitjorat quan ha dit que abans de preguntar hem de demanar a la gent si vol un nou acord. Quin acord? El del nou Estatut que Espanya es va carregar?
En el fons, potser l’entrada al govern de Podemos ens ajudaria a comprovar que tampoc ells faran res pe Catalunya. Se l’han venut a cada oportunitat que els ha convingut, i el discurs proreferèndum no és franc. Els sembla bé que Catalunya decideixi –diuen- però no especifiquen com. És a dir, deixen oberta una consulta en la qual es pugui fer una pregunta ambigua i amb múltiples respostes que els pugui convenir més.
A nosaltres, com els explicava ahir en Guifré, ens convé molt més anar fent via i deixar que vagin estomacant-se a la belga. Si Espanya repeteix comicis i el panorama queda igual, potser poden optar al rècord de desgovern del país tricolor. De moment la marca està en 535 dies, a Espanya ja han superat el centenar, encara els queda un camí llarg. Sembla que no, però la situació és més complicada del que es pensen. Despreocupar-se així de Catalunya els pot sortir molt car perquè el Principat té un procés de desconnexió real endegat que requereix de tota l’atenció que prestava fins ara el Partit Popular. A Espanya, potser quan resolguin la seva situació ja serà massa tard perquè les estructures d’Estat catalanes ja estaran a punt per la DUI. Aleshores sí que podrem executar amb tots els ets i uts la moció del 9 de novembre, no abans malgrat l’etern debat estètic.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
