Dimecres, 12 d'agost de 2020 - Edició 748
La República

«España contra el comunismo y con miedo a la guerra civil» i contra el catalanisme

Els resultats electorals del 26 de juny del present, han donat com a resultat que el PP hagi tret 137 escons en comptes dels 123 que tenia, o sigui 14 […]

Avatar
Francesc Bonastre i Santolària 27/06/2016

Els resultats electorals del 26 de juny del present, han donat com a resultat que el PP hagi tret 137 escons en comptes dels 123 que tenia, o sigui 14 més.

Pel que fa al PSOE, 85. Podemos 71. Ciudadanos 32, en tenia 40, per tant ha perdut 8.

A Catalunya, En Comú, 12 com les anteriors eleccions, però ha baixat en vots. ERC, 9 com les anteriors, però ha augmentat en vots. CDC 8, però ha baixat en vots. PSC 7, en tenia 8. PP 6, augmenta un. Ciudadanos 5, però ha baixat en vots.

Espanya ha votat el PP a pesar de la corrupció generalitzada d'aquest partit i la manca de desenvolupament econòmic i social que ha suposat la seva política. Aleshores com s'explica el vot?

Les enquestes majoritàriament donaven al PP guanyador, però per molt poca diferència amb el segon, que bastants deien que seria Podemos. Fins i tot, algunes enquestes deien que Podemos, podia guanyar. També deien que el PSOE, seria tercer.

La realitat ha estat un altre. Igual Podemos ha estat identificat amb el comunisme i, fins i tot, alguns tenien por a una guerra civil si guanyava aquest partit. Algú pot creure que faig una muntanya d'un gra de sorra. Però vaig escoltar una dona en el meu municipi que li deia al seu marit -en castellà- que a veure si podia venir una guerra civil i, aquest li va dir, però com dius això i, ella li va respondre, t'ho dic a tu. Però el cert, és que molts han pogut vincular Podemos amb el comunisme per les relacions amb Veneçuela i per la seva aliança amb IU. I així, tenir por a una guerra civil.

El cert, és que el PP és un partit hereu d'AP, amb orígens lligats al Franquisme, que fins i tot, té hereus físics de membres de l'aparell Franquista. El cert, és que la Transició amb l'amnistia va tapar en fals la memòria històrica de la guerra civil i el Franquisme i, va mantenir una ideologia poc democràtica.

Algú pot retreure que durant molts anys va governar el PSOE, però podríem dir, que deixant de banda l'abandonament del marxisme, després va venir la renuncia a una socialdemocràcia reformadora per anar cap un capitalisme liberal amb els pactes de la Moncloa i el canvi ideològic de l'OTAN. També podríem recordar què va significar el GAL. En conclusió, que el PSOE no s'ha diferenciat de molt amb el PP, fins i tot amb el tema de la corrupció. Fen una comparació, que molts considerant com a desafortunada, el bipartidisme d'aquests anys podia tenir cert regust al període de la Restauració Espanyola del segle XIX que va entrar en crisi a principis del segle XX.

Una altra factor a tenir en compte és l'econòmic, Espanya em sembla que continua sense una modernització industrial científica tècnica adequada i, això, encara afavoreix una manca de conscienciació política de la població, que amb una manca de possibilitat de participació política més activa, fa que aquesta massa social no sigui crítica i continuï amb certes mentalitats de l'antic règim o conservadores.

A aquest factors, haurien d'afegir l'anticatalanisme. Una oposició a Catalunya o el que significa i al pensament nacionalista català així com a la llengua. Alguns poden dir que no, que torno a exagerar, que certament va haver un passat Franquista, però que ara no hi ha per tant. El cert, és que podria dóna proves d'anticatalanisme en el segle XIX, XX i en l'actualitat. La prova final ha estat la publicació de les gravacions entre el ministre espanyol d'interior i el cap de l'ofici antifrau de Catalunya; unes converses que volien implicar partits polítics i persones afins a la independència de Catalunya en delictes o que anaven a crear proves falses per desprestigia el moviment nacionalista català. Des d'Espanya pràcticament no s'han aixecat veus contra aquesta aberració antidemocràtica.

Sembla que fins i tot, molts espanyols han trobat correcte dita guerra bruta contra Catalunya i han justificat les males arts per evitar una independència de Catalunya. Sembla que no els importava massa el control de la policia, ni de la justícia per part del govern executiu o, la dita manca de divisió de poders de l'Estat espanyol. El cas, era que havia que fe la guerra als catalans i que tot era justificat!?

El trist, és que hi ha catalans que els han votat, catalans que no els importa gaire tot això o que els hi hagin destrossat la seguretat social a Catalunya tal com indicaven les converses. Igual era perquè aquests catalans no necessitaven dita seguretat social ja que es podien pagar una sanitat privada. Igual era perquè dits catalans si no se la podien pagar, el seu sentiment nacionalista espanyol era tan gran que justificava la pèrdua de dita sanitat. Igual era perquè desconeixien dites converses o perquè si les coneixien no s'ho acabaven de creure i tenien fe en la força política que els representava a pesar de les realitats objectives en contra. Sigui pel que sigui, és patètic, ominós i putrefacte.

També és angoixant com altres han criticat la corrupció de la sanitat pública catalana, però no han obert boca dels comentaris de dites converses pel que fa a això. De fet, continuen en la seva dèria de voler acabar amb CDC com si fos l'enemic a batre o l'única corrupció possible. Es força estrany aquesta tàctica i, després, parlar d'un suport dels sobiranistes per governar Espanya amb un govern d'esquerres. Així, també, altres també es van acarnissar amb aquesta força independentista ; no vaig a negar que no en tenia cap confiança ni ho veia clar si ells governaven el procés, però el trencament amb UDC i l'actitud em van fer acceptar-la com a força necessària per aconseguir un estat nacional català. El tema del No als pressupost va ser un error, però crec que va ser una equivocació històrica, que els hi passarà factura als que es van oposar i, que en part va perjudicar el camí cap a la llibertat del nostre poble.

En conclusió, el que passi amb el govern d'Espanya poc m'importa, poden fer el que vulguin sempre i quan ens deixin tranquils. El que m'interessa és Catalunya i aconseguir l'estat nacional català. Per això no ens hem de deixar enlluernar ni per reformes constitucionals ni per suposats referèndums. De fet, si hi ha un pacte PP-PSOE, la reforma constitucional federal del PSOE que no era res, encara serà menys i serà més una reforma centralitzadora. Un pacte del PSOE amb Podemos no va a cap banda perquè els hi faltaria 10 escons per la majoria absoluta. Els que han votat En Comú Podem, haurien de veure que no poden res, per molt que diguin que són la primera força a Catalunya. La suma de ERC i CDC són 17 escons i ells en tenen 12, que igual si els sumen al PSC-PSOE fan 19 i han guanyat, el que no sé és el què han triomfat ja que el federalisme de boca del PSC està subordinat al centralisme disfressat del PSOE i, el referèndum fals de Podemos no està acceptat pel PSOE-PSC.

Catalans, les forces nacional catalanes són les úniques possibles que poden aconseguir un canvi de règim de la monarquia a la República i, aquesta serà catalana. També poden ser les úniques que poden fer un canvi cap una societat millor, més social i més democràtica. Però per això, necessitem el suport i l'aportació dels ciutadans de Catalunya. Que cada un faci el que pugui i participi com pugui en aquest tema tan cabdal per la nostra societat. Per Catalunya!     

Relacionats