Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Escòcia proclama la independència en un món paral·lel

|

- Publicitat -

18 de setembre de 2014. Escòcia celebra el referèndum d’autodeterminació que ha pactat amb el Regne Unit i, després d’hores i hores comptant sís i nos durant la matinada i d’anuncis de resultats de cada circumscripció, salta la banca: la independència ha aconseguit un 51% dels vots i la unió un 49%. Alex Salmond se n’ha sortit, i un terratrèmol comença al Regne Unit a tots els nivells. David Cameron dimiteix de primer ministre per la pressió i alhora molts mitjans dubten que el suport a la independència sigui prou majoritari com per tirar-lo endavant.

 No obstant, els governs britànic i escocès s’acaben asseient per pactar els termes de la secessió. I tal dia com avui, divuit mesos després, el primer ministre es dirigeix a tota la ciutadania des de la televisió i ràdio públiques per fer el que moltes generacions d’escocesos havien somiat: declarar la independència i anunciar l’enviament de les credencials d’Escòcia a l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Publicitat

Sí, això és el que estaríem explicant aquests dies al Dietari si uns 200.000 escocesos haguessin votat Sí en lloc de No aquell crucial dia de setembre de fa dos anys. És així perquè just abans del referèndum, la llavors número 2 d’Alex Salmond, Nicola Sturgeon, va dir que la independència es declararia el 24 de març de 2016. Per commemorar l’efemèride frustrada, qui va ser primer ministre escocès fins dies després de la votació ha escrit el discurs sencer que hauria pronunciat aquest dijous a la nit en un món paral·lel. El text l’ha publicat el diari The National.

És política-ficció, però si ja emociona llegir el que podria haver estat el discurs d’un polític escocès més important de la història, traslladar-ho a Catalunya posa la pell de gallina. Qui proclamaria la independència? Com es faria? Des d’on? Com quedaria el repartiment d’actius i passius amb Espanya? Els 18 mesos que donava Alex Salmond per la negociació amb el Regne Unit també incloïen construir tot el desplegament de l’ordenament jurídic per una Escòcia independent. El govern català té aquest temps només per fer la segona part del pla de Salmond, l’aprofitarà?

De moment, les negociacions per la investidura espanyola han obert un –irreal- bri d’esperança per la convocatòria d’un referèndum a l’escocesa de nou, ja que la manca de lideratge espanyol ha obert el meló. Això està provocant que el focus no estigui en la tasca que té encomanada l’independentisme parlamentari català, i el bri d’esperança sobretot convergent que el referèndum tregui la pressió a Puigdemont per fer una tasca dificilíssima està duent a confusions sobre les intencions d’uns i altres. Per evitar vaivens, potser pensant-ho bé el millor pel sobiranisme català seria un govern PP-PSOE-Ciudadanos que eviti nous comicis espanyols i posi pany i forrellat a una porta plebiscitària que mai ha estat oberta.

Hi ha desitjos que queden en el terreny dels somnis, com el del discurs d’Alex Salmond, però d’altres que s’aconsegueixen. I el de la independència catalana ara està oscil·lant entre formar part del món real i restar al món paral·lel dels somnis. La moneda ha de caure al costat de Letònia, Estònia, Lituània, Islàndia, Noruega, Eslovènia i tants d’altres, i no cap al costat quebequès. El futur és a les nostres mans, i sobretot ara a les mans de la classe política catalana. Totes les discussions, confusions i escaramusses en el si independentista no són futur, són passat. Volem món real o món paral·lel?

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut