Dijous, 23 de setembre de 2021 - Edició 1155
La República

ESCLAUS DELS ALEMANYS

Fa aproximadament deu anys, abans de l’esclat de la crisi, un corrent d’experts van començar a vaticinar el que anomenaven “retorn al nacionalisme econòmic”, que feia preveure una reinstauració progressiva […]

Bernat Valls
Bernat Valls 13/01/2013

Fa aproximadament deu anys, abans de l’esclat de la crisi, un corrent d’experts van començar a vaticinar el que anomenaven “retorn al nacionalisme econòmic”, que feia preveure una reinstauració progressiva de mesures proteccionistes, com un rebot a l’efecte de la globalització.
Efectivament, els brots d’inestabilitat política i social en els països amb economies emergents, acompanyat de l’imparable augment de preu dels combustibles fòssils, absolutament determinant en l’alça dels costos de transport, eren arguments més que suficients per justificar la seva tesi.
El cert és que cap dels dos factors ha acabat provocant la vinguda d’aquesta renacionalització econòmica, però tot i això aquesta s’ha acabat imposant. Amb un format lleugerament diferent del que van pronosticar. No de forma generalitzada, sinó restringida a determinades economies: les actualment hegemòniques.
A nivell europeu, els alemanys, amb els seus tripijocs de primer engreixar la bèstia al conjunt de països històricament deprimits (mitjançant la injecció de capital que fomentés l’economia especulativa) i posteriorment (actualment) escanyant aquests mateixos països mitjançant la compra del seu deute amb uns tipus d’interès desorbitants i inassumibles, estan aconseguint l’efecte que aquells experts anunciaven, però en base a d’altres paràmetres.
Ens estan fent empobrir, estan exigint que abaixem els nostres sous i la nostra despesa pública i ens estan condemnant a ser, novament, la ma d’obra barata d’Europa (d’Alemanya bàsicament). Així ja no els caldrà dependre de mercats asiàtics o sudamericants, inestables políticament i socialment, i de passada rebaixaran costos de transport. Ells seran encara més competitius en base a fer-nos a nosaltres més pobres i depenents, però no més competitius. Tornarem a estar sotmesos a la lògica de produir barat, on el factor preu és l’únic element a considerar per mantenir la nostra activitat. Esclaus del preu i dels alemanys, doncs.
El nacionalisme alemany, de tan infausta memòria a principis del segle XX, torna a principis del segle XXI. En tots dos casos, curiosament, hi ha uns mateixos objectius territorials que justifiquen el que fan: fa un segle era l’expansió imperial que necessitaven perquè el seu model econòmicament expansiu fos viable; ara és la suposada consolidació europea, en definitiva, per la mateixa raó.