- Publicitat -
La paraula vergonya pot tenir moltes definicions. Una d'elles és que l'alcaldessa de Barcelona vagi a Madrid a demanar que aquesta torni a ser la nostra capital. Que ella vulgui fer política a Madrid és legítim, no, en canvi, que menyspreï públicament la capital de Catalunya.
Una altra definició de vergonya és escoltar que Quim Arrufat si vota a les eleccions espanyoles votarà a Podemos. Això significa votar a aquesta alcaldessa i als de Podemos que diuen que la declaració sobiranista que va aprovar el Parlament amb el suport de les CUP és paper mullat perquè el Parlament català no té poder de decisió ni els seus ciutadans legitimitat per decidir el seu futur.
I després els ciutadans ens queixem, però hem de ser autocrítics. Ja se sabia que no es podia confiar ni en els uns ni en els altres. Ara, molts van preferir una alcaldessa espanyolista que vota en contra de mesures favorables a les persones mes vulnerables en pro de la seva carrera personal a Madrid enlloc de votar un alcalde independentista i amb gran sensibilitat social, que paga els pisos de protecció social que ara inaugura l'altra.
I molts que van votar les CUP per accelerar el procés ara se'l troben completament bloquejat i veuen que alguns dels seus dirigents fan campanya per reformar Espanya. El món al revés. Potser en el fons el problema és creure que hi ha una nova i una vella política. I és que ja sabem que la vella política cal reformar-la. Tothom ho té assumit. Esperem que no ens n'adonem massa tard però que la nova política és anterior a la vella i que no vol ser reformada. Bon dia a tothom!
www.ericbertran.cat
Publicitat
