Després de les eleccions municipals, les plaques tectòniques de la política catalana van tornant a lloc de mica en mica. El paisatge que ens ha quedat comença a poder-se definir: d'una banda veiem un cercle, que agrupa tres partits que parlen clar, és a dir que defensen sense pèls a la llengua la independència (CDC, ERC i CUP); i d'altra banda en veiem un altre, que voldrien iniciar un procés constituent però que amb major o menor grau no aposten unívocament per la independència (Podem, Guanyem i Ada Colau, Procés Constituent i ICV). Encara per escollir cercle, o anar a parar al triangle unionista, que esdevindria quadrat -com el cap de molts dels dirigents d'aquest sector-, o quedar-se en la immensitat del desert, s'hi troba UDC. Aquest diumenge decidirà el seu lloc.
Tot i que potser les tres formacions netament independentistes ja aconseguiran la majoria absoluta al Parlament el 27-S, la sensació creixent és que l'altre cercle serà necessari com a mínim si es vol trenar una nova Constitució amb un mínim consens i Catalunya vol optar al reconeixement del món. Això no obstant, hi ha un 'petit' problema: els del segon cercle, que com a mínim volen canviar l'status quo, fan del rebuig a Artur Mas i CiU un dogma. I fins ara, Mas és qui ha liderat el procés i si ell no ho fa o es decideix arraconar-lo, potser CDC es baixa del carro o encara pitjor: potser no hi ha convocatòria d'eleccions fins el novembre de 2016.
Així doncs, és impossible que els cercles es toquin, així que la independència és impossible? Bé, en primer lloc les majories que sortiran del 27-S no es coneixen, i encara no està clar que el segon cercle es pugui articular amb èxit. A banda, Ada Colau necessita socis per governar, i continua apropant-se a ERC i CUP, pertanyents al primer cercle. A més, la imminent alcaldessa ja ha dit que participarà de la manifestació d'aquesta Diada a la Meridiana.
Amb tot, amb aquest gest no hi ha prou. L'apropament hauria de ser més sòlid. Alguns veuen la CUP i Procés Constituent com a possibles desllorigadors si conformen una candidatura conjunta clarament independentista, que potser arrossegui Guanyem o algun altre element. La pugna sobre el lideratge i el fet que ICV i Podem estan molt lluny del primer cercle ho fa difícil.
Quina és la solució, doncs? L'ANC de Jordi Sànchez. El flamant líder de l'Assemblea ha dit recentment que el doble objectiu de la seva organització és lligar el full de ruta conjunt entre els integrants del primer cercle, i també fer que els del segon s'apropin al primer mitjançant l'obertura d'un procés constituent participatiu. L'estratègia és bona: com a mínim arrossegar el segon cercle a l'Estat propi amb Constitució inclosa, igual que es va arrossegar a ICV per defensar durant dos anys la consulta del 9N, cosa que ens deixaria a les portes de la ratificació final de la independència i llavors ja en parlaríem. És un objectiu que encara està lluny, però ho aconseguirà?
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
