És possible un estat, lliure i sobirà català, dintre de l’Estat Espanyol ? Com es podria aconseguir aquesta (gairebé màgica) fórmula política, amb efectivitat i realisme de debò, tal com proposa ICV ?
Ho veig difícil. D'entrada, al meu entendre caldria una reforma de la part dogmàtica de la Constitució espanyola; és a dir, del títol preliminar i el capítol primer; potser també del títol vuitè de la CE. De fet, per aconseguir el que proposa ICV seria imprescindible, com a mínim, consolidar tres punts bàsics. 1/. Un concert econòmic per a Catalunya a imatge i semblança del concert basc i navarrès. 2/. Un blindatge total de la llengua catalana; la llengua catalana hauria d'esdevenir llengua d'estat, per tal de situar-se en igualtat de condicions que el castellà i poder ser utilitzada a Europa sense cap mena de problemes. 3 / Una reforma, de debò, de l'Administració de Justícia; amb competències plenes de justícia pel govern de la Generalitat; és a dir, que s'apliqués, pel que fa a la justícia, el model confederal de Bèlgica. Això ho acceptarien una majoria de ciutadans de l'Estat espanyol, ja no dic del PP o el PSOE ? Ho veig molt difícil.
El que està molt clar és que Catalunya s’ha enfortir i treballar amb molta més unitat i intel•ligència política . I sobretot tenir en compte que la Unió Europea -malgrat que actualment les seves polítiques socials provoquin un rebuig important a casa nostra i, en el conjunt del vell continent- és la que, en el fons, tindrà la clau de la nostra llibertat nacional. Lògicament, el 27-S ha de significar una autèntica “revàlida” per tal de demostrar a Europa, i al món sencer, que els catalans anem de debò en la nostra justa reivindicació de construir un estat -més net, més just, més pròsper, i més democràtic- en què valgui la pena poder exercir de ciutadà, amb tots els ets i uts.
