Divendres, 24 de setembre de 2021 - Edició 1156
La República

És l’hora dels adéus

Us passo un testimoni real i esgarrifador, d’una mare que té amputada tota la seva voluntat, i que malauradament no és l’únic cas en una societat que creiem avançada i […]

Carolina Ibac
Carolina Ibac 30/06/2010

Us passo un testimoni real i esgarrifador, d’una mare que té amputada tota la seva voluntat, i que malauradament no és l’únic cas en una societat que creiem avançada i justa. Crec del tot necessari que la gent sàpiga en quin tipus de societat viu i quina és la justícia que l’empara.

“Sóc mare i dona maltractada. La meva ex-parella té una ordre d’allunyament de 1000 metres i una prohibició de comunicació. Aquestes mesures em protegeixen a mi, tot i que ja se las ha saltat algun cop. De cara a la meva filla de tres anys, preval el dret del pare (no importa si és un maltractador) a veure la seva filla i compta amb un règim de visites d’un pare estàndard amb l’afegit que com ell no es pot comunicar amb mi, la meva filla tampoc quan està amb ell. Ara torna a venir l’època més dura: quinze dies al juliol i quinze dies a l’agost de vacances amb el pare. Tot aquest temps, la meva filla no podrà comunicar-se amb mi. No només he estat maltractada per un home durant deu anys sinó a més a més ara ho segueixo estant per la justícia, que vetlla més pels drets dels agressors que no pas pels drets de la víctima.” (Mare en anonimat)

No hi ha cap acció preventiva ni de protecció de cara a la menor… Només cal esperar que la nena tingui una agressió i es pugui demostrar que ha estat el pare… Això és el que diu la justícia i el que diuen les nostres lleis. Som uns inconscients permetent que una persona agressiva es faci càrrec sense cap mena de control (només a l’entrega de la nena per un punt de trobada) d’un infant. A més, aquesta nena és testimoni d’una conducta agressiva i en el futur podrà esdevenir agressiva o víctima. Quina és l’educació que donem als nostres infants? Quin entorn els assegurem? Quina protecció? Sense proves, no hi ha res a fer… Quina garantia de supervivència psicològica i física té una nena de tres anys amb un pare que lluny de ser-ho és un home que maltracta i usa la violència per aconseguir els seus propòsits? La mare es va separar del pare per a protegir la nena i ara la nena continua en perill ja que presencia la mateixa història però ara la víctima és la novia del pare…

Des d’aquí aprofito per demanar SENY a la justícia. Un home maltractador no hauria de tenir cap dret a fer-se càrrec dels seus fills.