Dimecres, 12 d'agost de 2020 - Edició 748
La República

ÉS LA GEOPOLÍTICA, IMBÈCIL

Encara ressona la famosa frase que Bill Clinton va llançar a G. Bush pare sobre el perquè i com guanyaria les eleccions presidencials: és l’economia, imbècil!. Però “Spain is different”. […]

Josep Huguet
Josep Huguet 03/06/2016

Encara ressona la famosa frase que Bill Clinton va llançar a G. Bush pare sobre el perquè i com guanyaria les eleccions presidencials: és l’economia, imbècil!. Però “Spain is different”. /

Em feia aquest reflexió en veure l'arrogància i el nul sentit de la realitat que el secretari d'Estat d’infraestructures del Ministeri de Foment, Julio Gómez-Pomar, mostrava en la resposta a les propostes de la Taula estratègica pel Corredor Mediterrani. En ella hi havia diverses perles: “el corredor és estratègic, però no urgent”; “la transició de l'ample ibèric a l'europeu serà lenta”; “el Govern no accepta la figura d'un comissar tècnic, perquè està prou capacitat per gestionar l'obra”. En les mateixes declaracions afirmava que a pesar dels antecedents de rescat d'empreses fallides com les autopistes de Madrid o el dipòsit Castor, no pensava fer-ho amb la Concessionària del túnel del Pertús./

Amb un greuge comparatiu més. En els dos primers casos la fallida procedia d'una decisió política equivocada. En el cas de El Pertús la decisió era correcta però és el boicot de l'Estat al corredor ferroviari i el retard en les obres d'ADIF a Catalunya que l'ha fet insolvent. En uns casos responsabilitat a priori, en l'altre a posteriori. /

El dia abans del desvergonyiment del representant de l'Estat s'havia reunit la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani amb suport de tot l'arc polític, econòmic i social amb la reclamació de 21 propostes situables en la tradició de l'espanyolisme perifèric del segle XIX. Amb una diferència notable. Bona part dels assistents ja han passat a una nova dimensió política, l'independentisme. En canvi l'Estat continua sense moure's no del segle XIX, sinó del XVI, quan Felipe II, va muntar aquella illa artificial, anomenada Madrid. Les preguntes a tanta insistència en castigar el corredor mediterrani des de l'Estat central són moltes:/
Perquè l'únic tram no previst d'AVE és el de Castelló Tarragona?/
Perquè, malgrat les recomanacions d'organisme internacionals, es continua invertint en trams ruïnosos d'alta velocitat i no es posa en marxa el tren de mercaderies del front mediterrani que articulat amb els ports seria la gran boca logística de la península pel tràfic euro-africà-asiàtic?/
Perquè les zones més exportadores de l'Estat i que tenen entre elles un intercanvi més elevat en termes relatius, com Catalunya i València, estan sotmeses a diversos colls d'ampolla en carreteres i ferrocarrils?/
Perquè, si es perden tants esforços en reafirmar l'espanyolitat del llevant peninsular, mirant un mapa d’infraestructures, l'Estat no ha actuat amb sentit espanyol i de pragmatisme econòmic, potenciant els territoris que li donen més pujada en el PIB?/

La resposta ve de cop: és la geopolítica, imbècils! La casta espanyola mai ha actuat sobre l'espai que en les mapes del segle XIX, apareixia com a Espanya assimilada amb criteris cartesians de racionalitat econòmica. Sempre ho ha fet des de la geoestratègia militar: aïllament i enfonsament de l'enemic. Per això, cada cop més a la banda dels patidors d'aquests criteris geopolítics irracionals- catalans, valencians i balears-, creix un pensament que diu: som uns imbècils: si volem una economia que funcioni racionalment ens hem d’allunyar de la geopolítica espanyola. I aquí estem./

Post data:/
Estem a les portes d'una nova campanya electoral on el factor català estarà al mig, al davant o subliminal en tots els plantejaments paridistes. El front espanyol anti referèndum (PPSOEC’s) tornarà a guanyar, perquè a la gran Castella l'hegemonia social la detenta, des dels Comuneros, un bloc oligárquico-funcionarial immutable. Tot i que veurem com amb l'aliança Podemos-IU les poblacions joves urbanes desfuncionaritzades i les perifèries amb personalitat nacional o cultural diferenciada donen una forta empenta als demòcrates radicals que defensen el referèndum. El primer senyal ja el vam tenir en les passades eleccions: Podemos feia el sorpasso al PSOE a Catalunya, València, Balears, País Basc, Navarra, Canàries; i el Madrid urbà. Ara el farà segur a l'Aragó, Astúries i Cantàbria. Espanya mantindrà l'hegemonia del bloc conservador i jacobí (PP-C's) a tot arreu menys a Euskadi i Catalunya, amb possible sorpresa a Balears i València. I en canvi en la segona posició Espanya quedarà com un pastís ferradura, quasi un donut: Podemos i forces centrífugues dominant tota la perifèria menys el centre-sud. I Euskadi i Catalunya continuaran allunyant-se del “mainstream” espanyol.

http://www.economiadigital.es/es/notices/2016/05/es-la-geopolitica-imbecil-84091.php

Relacionats