Aquest mandat del Parlament de Catalunya està resultant estrany.
Esperàvem un mandat anormal perquè d’entrada es presentaven llistes que no eren estrictament partits. Es plantejava una durada de 18 mesos que no és la normal d’un mandat i els guanyadors tenien clar que era una manera de realitzar una consulta sobre la independència que no havia aconseguit cap altra forma legal per a fer-se.
Però ara veiem com la gestió del dia, la necessitat que hi hagi un govern i que prengui decisions està interferint en el propòsit inicial i estem en un Parlament amb les lluites normals d’una situació parlamentària corrent.
L’ambient electoral no ha ajudat a aquest consens que aquest Parlament estava obligat a aconseguir si volia complir amb l’objectiu de fer pronunciar el poble català i conduir-lo cap a la desconnexió amb l’estat.
Confiem i esperem dels polítics l’habilitat per a arribar a consensos. És necessària la pressió que posa la CUP, la serenitat de JxSi i necessitaríem també la complicitat, en el camí, amb algun altre grup.
Només una majoria àmplia al Parlament donarà autoritat a les determinacions que es prenguin. Encara que els grups polítics vulguin anar a llocs diferents és hora d’explorar quina part del camí poden fer junts. És la missió de la política: conduir una societat plural i fer-la avençar cap a objectius comuns i ajornar els que no són comuns.
Deia en Xirinacs que per a conduir un vehicle i moure el volant calien dues forces actuant en direcció contrària. Del sistema de forces s'obtenia la rotació del volant. Tots som necessaris, però, fem avençar el procés.
Que ni la prudència ni la intransigència no ens facin traïdors.
