El Rei, Soraya, Margallo, Rajoy… Els peixos grossos de l’espanyolisme han tret els cap en els últims quatre dies per contrarestar la llista unitària independentista. Després d’uns mesos sense piular excessivament, això els ha posat en alerta de nou. Són sabedors que la unitat és el que els farà més mal. El que sorprèn és que en fossin més conscients a Madrid que a Barcelona durant els últims mesos. En qualsevol cas, l’Estat pujarà de to i no posarà les coses fàcils: serien capaços de fer coincidir les eleccions espanyoles amb les catalanes, o fins i tot d’impugnar la convocatòria electoral del president de la Generalitat?
Si entre el govern espanyol i el Tribunal Constitucional van ser capaços de suspendre fins i tot el procés participatiu alternatiu al 9N original el novembre passat, amb l’argument que era un referèndum d’autodeterminació encobert, per què no ho podrien fer ara? Podrien fer servir el mateix argument, perquè realment és cert. El 27-S és un plebiscit encobert. Sigui com sigui, l’olla comença a bullir de nou, poc a poc la gent es va escalfant, i tot es comença a preparar per un nou setembre vibrant. Per mèrit de l’entesa catalana, però a partir d’ara també per la resposta de l’Estat, la flama que semblava apagada s’està tornant a encendre. Just a temps.
Qui també pot donar joc perquè el clam sobiranista es reactivi és l’aliança que envolta Podemos. Aquest diumenge la formació de Pablo Iglesias, ICV i EUiA han presentat el manifest de la seva confluència, Catalunya Sí que es pot. Ho han fet sense donar massa detalls programàtics concrets, sense haver-ho votat als seus respectius militants, sense tenir número 1 encara, i sobretot, sense que Procés Constituent hagi donat el seu vist-i-plau definitiu. Quin és l’únic objectiu de precipitar-se tant? Avançar-se a la presentació de la llista independentista, programada per aquest dilluns.
La presentació de Catalunya Sí que es pot ha demostrat tenir el discurs anti-retallades i anti-Mas molt après, però no ha resolt com pensen engegar el procés constituent que suposadament defensen. Sí que han anunciat un referèndum de validació de la candidatura als militants de Podem, uns 40.000, per dimarts o dimecres. A la consulta de l’ANC van votar 16.000 persones, quants votaran en aquest cas? D’altra banda, és una incògnita qui serà el cap de cartell. Li van proposar a Arcadi Oliveres, però l’economista ho ha rebutjat. Se la juguen amb el nom que pugui sortir de tot plegat. Per últim: Procés Constituent no ha donat el Sí definitiu a incorporar-se a la candidatura. Són els últims a decidir-se en tot l’espectre català, fins i tot Unió ho ha fet abans que ells. Són víctimes de les pròpies contradiccions, i ara estan atrapats. Acabaran de referendar l’acord en assemblea extraordinària dissabte vinent. Hi haurà sorpreses?
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
