Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Entre l’un i l’altre …

|

- Publicitat -

Ja seria bo que, desprès de mesos i mesos, abans de poder llegir aquestes ratlles, és desembusses la canonada de lliure circulació del sentit d'Estat, principalment, per part de qui te les eines per fer-ho quan s'obstrueix, ja que te el poder, i el deure, d'entomar i solucionar les discrepàncies territorials, si és que es produeixen.

Un, que vol parlar i que diu que ho ha demanat més d'una vegada però que mai ha rebut cap mena de resposta… Un altre, que diu que sempre te la porta oberta per parlar, que només cal que l'altre li demani…

Publicitat

A aquestes alçades, ves a saber a qui ens hem de creure, tot i que, amb l'experiència, amb el tarannà mostrat per ambdós personatges, sentint-ho molt, encara que només sigui per eliminació d'incògnites, qui mereix més credibilitat és el primer.

Això, parlant de l'anunciat perquè si entrem al detall de la qüestió veurem que el segon, en el suposat d'asseure's a parlar, ja ha dit pel dret i pel revés que hi ha coses sobre les que ni pot ni vol parlar, i aquestes són, precisament, de les que el primer li vol parlar.

Un defensa la singularitat dintre de l'Estat que li acredita la història, cultura i llengua pròpies, per un costat, però juntament amb el deficient finançament i l'excessiu dèficit fiscal a que està sotmès pel principi de solidaritat que, al mantenir-se, any rere any, ha provocat la sensibilització d'una bona majoria de ciutadans, que ja en te prou, i que li reclama optar per una nova via de futur.

L'altre no vol ni sentir parlar de res que no sigui l'uniformisme -uniformisme en quant a sortides perquè, el que es refereix a entrades sembla ser que el normal, i escrit a foc fa massa temps, és que hi hagi tres que paguin, quinze que cobrin i un que pagui però que en gaudeixi, directa o indirectament, del de tots.

No es pot viure massa temps més deixant passar els dies com si aquí no passes res. El problema és a España, en tant que en som part i diuen que no en podem sortir, i hi ha un màxim responsable, que és qui ha de posar el tema sobre la taula i buscar-hi la solució mitjançant diàleg i negociació amb el representant d'un poble que no està còmode amb la manera de fer, ser i estar. I els que es varen trobar amb una posició, no demanada, aliena a les seves intencions, però que els hi ha anat la mar de be han de comprendre que a l'espai, per ells comú, hi ha diferències i realitats prou evidents, notòries i sensibles que s'han de tractar a part… si volen que l'espai segueixi sent “comú”.

Publicat al http://www.reusdirecte.cat/

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut