Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Entesa Nacional pel Progrés (II): l’ofec financer posa pals a les rodes

|

- Publicitat -

Com deia fa uns quants dies, les vacances també donen per repassar mentalment el que ha quedat al tinter de l’acord d’Entesa Nacional pel Progrés. Per això, després de fer memòria d’allò que hem assolit durant aquests dos anys, toca recordar el que no hem pogut endegar pels entrebancs generats des de Madrid. El primer dels quals ha estat l’ofec financer.

El document programàtic de l’Entesa Nacional pel Progrés es marcava l’objectiu de desplegar els nous instruments de finançament previstos en l’Estatut; un objectiu fonamental per poder finançar adequadament les polítiques que l’acord d’Entesa proposava desenvolupar per al període 2007-2010.

Publicitat

Tot i que l’Estatut estableix la data límit de la negociació el passat 9 d’agost, continuem sense un nou sistema de finançament, el que suposa no només un clar incompliment de la legalitat per part de l’Estat, sinó el desballestament de bona part de les previsions pressupostàries que comportava l’acord d’Entesa.

Malgrat això, després de tres esborranys presentats per l’exministre Solbes, l’acord de finançament encara no s’ha assolit. Perquè el Govern de Catalunya ha preferit un no acord abans que un mal acord. I això no ha estat per generació espontània, sinó perquè Esquerra i els altres partits del Govern han considerat inacceptable les propostes presentades, atès que es fonamenten en una interpretació a la baixa de l’Estatut i comporten unes xifres del tot insuficients en relació a l’esforç fiscal que fa Catalunya.

La proposta del PSOE no garanteix que els ingressos estiguin vinculats als impostos pagats pels ciutadans de Catalunya, ni que hi hagi un mecanisme d’anivellament solidari i eficient que no inverteixi les posicions de Catalunya en relació a d’altres Comunitats Autònomes. Manquen criteris d’evolució que permetin que els recursos destinats a compensar deficiències anteriors creixin a un ritme superior al de la mitjana; omet els indicadors de necessitats previstos en l’Estatut; duplica els instruments per a corregir les desigualtats territorials de renta per càpita; no disposa de les garanties per a l’establiment del Consorci Tributari, el compliment del principi de lleialtat institucional i la previsió de la compensació per la supressió de l’Impost sobre el Patrimoni i no reconeix la bilateralitat entre l’Estat i la Generalitat prevista en el l’Estatut.

Però aquesta posició de fermesa mantinguda pel Govern de la Generalitat no ha estat fàcil ni còmoda, i ha comportat greus conseqüències. I és que l’incompliment reiterat del Govern estatal amb el finançament ens ha portat finalment a una situació de difícil sosteniment. La crisi econòmica que afecta totes les economies del planeta ha reduït els recursos tributaris aportats per l’actual sistema,alhora que no es fa efectiva la correcció dels dèficits estructurals del sistema de finançament que havien de resultar del desplegament estatutari.

A de les conselleries dirigides per Esquerra hi han diverses polítiques que s’han vist afectades per la manca de recursos, i que donen mostra de la importància de disposar d’un bon sistema de finançament en el moment que toca:

Des del Departament de la Vicepresidència no s’ha pogut complir amb l’escenari econòmic del Pla director de cooperació al desenvolupament, no es podran realitzar els Jocs de Països Esportius i l’import destinat a subvencions per a entitats esportives, religioses, i en defensa del català ha patit una forta retallada.

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació no ha pogut equilibrar les infraestructures culturals del territori i impulsar l’associacionisme cultural i la participació. Tampoc ha pogut dotar el Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya, ni complir amb el calendari del del Pla d’Arxius Comarcals, o amb el finançament previst per enfortir el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. En aquest període s’ha alentit l’execució de les actuacions de restauració del patrimoni i el percentatge de biblioteques municipals construïdes ha estat dels més baixos de la història. L’intercanvi cultural arreu dels Països Catalans ha quedat greument afectat i hem quedat molt lluny de l’objectiu d’equiparar els nivells de despesa destinats a política cultural amb la resta d’Europa.

El Departament de Governació i Administracions Públiques ha vist com es posava en perill l’increment mitjà de recursos per als ajuntaments del 30% interanual dels Fons de Cooperació Local dels passats quatre exercicis. També s’han hagut de posposar projectes d’infraestructures de telecomunicacions, susceptibles de finançar-se a través de la l’aplicació de la disposició addicional tercera, així com un ampli ventall de projectes per al foment de la societat de la informació adreçats a la societat i a les empreses. També ha quedat en el tinter el Pla de xoc per la reforma integral de l’actual xarxa d’Equipaments Cívics de la Generalitat de Catalunya, així com l’ampliació d’Oficines d’Atenció Ciutadana al Territori. Pel que fa a la Funció Pública, ha quedat pendent la implantació de la administració electrònica en la totalitat de tràmits i serveis de les administracions públiques catalanes abans del 2010, així com la millora de la formació dels treballadors/res públics o la creació d’òrgans de selecció i de mediació.

El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa no ha pogut dotar l’Oficina de Gestió Empresarial del sistema informàtic per a l’eliminació de tràmits i la simplificació de procediments per facilitar l’activitat econòmica. Tampoc ha pogut implementar el sistema de qualitat i categorització turística de Catalunya, satisfer la demanda de sol·licituds que arriben al PLADETUR, desplegar les noves Rutes Nacionals o augmentar la promoció turística. No ha pogut donar sortida a la demanda de suport per a dinamització comercial i creació i millora d’infraestructures dels ens locals, que aquest any s’eliminara per manca de finançament. Tampoc ha disposat del finançament necessari per als certàmens de promoció de la moda ni per a la creació de l’empresa comercialitzadora de producte artesà català. La Secretaria d’Indústria i Empresa no ha disposat de suficients recursos per ajudar les empreses en situació de crisi, especialment les d’automoció, que estan en processos d’ERO. Tampoc el Comissionat per a Universitats i Recerca podrà complir amb el finançament ordinari necessari de les universitats públiques catalanes ni amb els compromisos de finançament per objectius complerts . I la nova agència ACC1Ó no s’ha pogut dotar dels recursos necessaris per incentivar a les empreses que aposten per la innovació i la internacionalització.

El Departament d’Acció Social i Ciutadania, no ha disposat dels recursos necessaris per desplegar la llei 12/2007 de serveis socials i donar resposta als nous drets que la nova llei genera, ni als ajuts necessaris per a famílies amb infants de 0 a 3 anys, ni els servies d’infància com els EAIA’S i els centres oberts o les prestacions per acolliments a menors, ni les prestacions econòmiques derivades de la llei de prestacions econòmiques 13/2006. Per altra banda, el desplegament de tot un seguit de decrets que han de millorar l’efectivitat de la nova llei, sobre la subsidiarietat, descentralització, o la participació de la ciutadania en el mateix, han quedat aparcats. La Llei de la Dependència pateix l’incompliment del seu finançament, que hauria de ser una aportació igual de l’Estat i la Generalitat,però per cada 1€ de l’estat, Catalunya en posa 3,25€. Una situació que es veurà agreujada a mesura que anem desplegant la llei, ja que la diferència entre el que aporta la Generalitat i el Govern espanyol es va fent més gran.

Però no només hem patit un estrangulament que ens ha obligat a deixar de fer coses, també durant aquest temps hem vist com l’Estat actuava amb hostilitat cap a Catalunya en l’aplicació de l’Estatut, però això serà motiu d’un altre post.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut