Dissabte, 25 de setembre de 2021 - Edició 1157
La República

Entesa Nacional pel Progrés (I): balanç de gestió

Aquests dies de vacances donen per fer una mirada reposada al que ha passat durant els darrers temps, i a propòsit de l’actualització del pacte d’Entesa per part dels partits […]

David Minoves
David Minoves 13/04/2009

Aquests dies de vacances donen per fer una mirada reposada al que ha passat durant els darrers temps, i a propòsit de l’actualització del pacte d’Entesa per part dels partits que el varen signar, és bó recordar allò que hem assolit durant els darrers dos anys. 

I es que l’acord d’Entesa Nacional pel Progrés pretenia donar un gir nacional i social a l’acció política de la Generalitat de Catalunya, però el mal finançament i la seva manca de resolució ,així com l’hostilitat del Govern espanyol en el desplegament de l’Estatut aprovat el 2006 han posat en perill bona part de les polítiques del Govern d’Entesa. Però això no vol dir que s’hagi paralitzat l’acció de Govern, tot al contrari. Durant els darrers dos anys el Govern ha estat treballant, actuant amb horitzó de país i un full de ruta nacional, un fet que ha permès canviar l’orientació de les polítiques públiques en diferents àmbits d’actuació.

Amb la creació de la Viceconselleria d’Afers Exteriors i Cooperació s’ha consolidat de la veu de Catalunya a Europa i al món, convertint-la en un actor internacional que pugui defensar els seus interessos polítics, econòmics i culturals. Des de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament s’ha impulsat un model de cooperació catalana eficaç i de qualitat. Pel que fa a la política lingüística, la Generalitat s’ha marcat com a objectiu fer del català un element de cohesió social i d’integració de tots els habitants del país, posant mitjans a l’abast de totes les persones que vulguin aprendre català, ja sigui amb mètodes tradicionals o a través de les noves tecnologies. Des de la Secretaria d’Esports, es treballa per tal de fer de l’esport un generador de canvi. I a través d’Afers Religiosos, s’ha treballat en el respecte a la diversitat religiosa de Catalunya i mirant d’organitzar-la millor.

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha treballat amb l’objectiu global de modernitzar la cultura catalana, considerant la cultura part dels serveis bàsics dels quals han de gaudir tots els ciutadans. Per aconseguir-ho, s’ha prioritzat l’apropament de la cultura a la ciutadania, la construcció d’un espai català de comunicació i la posada en valor del patrimoni, amb l’objectiu d’assolir una cultura catalana potent, acollidora i creativa. La posada en marxa del Consell Nacional de la Cultura i les Arts de Catalunya, ha estat la principal aposta per la creació cultural, amb la voluntat que la societat participi en les decisions i al marge de les conjuntures polítiques.

El Departament de Governació i Administracions Públiques ha treballat intensament per assolir finalment un model propi d’organització territorial, que doti el nostre país d’una identitat institucional pròpia a través de la Llei de Governs Locals, tot garantint la transició de les diputacions cap als Conselles de Vegueria, reconeixent l’àrea metropolitana de Barcelona i en conjunt, reformant l’administració local per tal de reforçar la seva modernització i millorar la prestació de serveis a la ciutadania. Per altra banda, s’ha aprovat el Pla Nacional de l’associacionisme i el Voluntariat i s’està promovent la creació de l’Agència Catalana del Voluntariat. En quant a les infraestructures i els serveis de telecomunicació, el Pla Connecta s’està erigint en un referent de treball continuant, amb l’objectiu de garantir la cobertura de TDT, telefonia mòbil i Internet de banda ampla a tots els nuclis de població de més 50 habitants el 2010. En l’àmbit de la funció pública s’estan posant les bases, per primera vegada , per dissenyar un model de funció pública catalana, mirant d’incidir inicialment en tres àmbits que resulten clau: l’estructura de l’ocupació pública, la selecció d’empleats i empleades, i la conciliació entre la vida personal i laboral. Finalment, l’aprovació de l’avantprojecte de llei de consultes populars obra la porta a la celebració de referendums a Catalunya.

Per part del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, s’ha treballat tenint present el paper estratègic i transversal de les seves àrees, no només per afrontar i superar la actual crisi econòmica, sinó també per desenvolupar una estratègia que ens permeti evolucionar cap a una economia del coneixement. Treballant conjuntament l’administració, el sector públic i privat i el món de la universitat i la recerca; per tal d’innovar en el model econòmic i internacionalitzar les empreses catalanes, afavorint la creació de multinacionals catalanes i convertint Catalunya en el principal pol del coneixement del sud de la Mediterrània. Per fer això és clau l’ensenyament universitari, que ha de gaudir d’un sistema competitiu i de qualitat que ens permeti integrar-nos en l’Espai Europeu d’Educació Superior. Un altre tema cabdal per a la incorporació a una economia del coneixement és assumir la recerca i innovació com a fonament del creixement econòmic i de la consolidació de l’estat del benestar. Per això s’ha signat el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, com a mostra del compromís del Govern, els partits i agents socials tenim un document que compromet al Govern a doblar la despesa destinada en R+D+I. També s’ha consolidat la Xarxa de Centres de Recerca de Catalunya amb 4 nous centres tecnològics. Per tal de millorar el suport de la innovació i la internacionalització, s’han fusionat Cidem i Copca en la nova agència ACC1Ó.

La gestió d’Esquerra al capdavant del Departament d’Acció Social i Ciutadania ha comportat un canvi molt important en els serveis socials del país. Hem passat d’un sistema assistencialista a un sistema de drets que vol afavorir el benestar i la igualtat d’oportunitats. L’objectiu que perseguim és el de construir uns serveis socials de primera, als quals tota la població hi pugui accedir quan tingui una necessitat social, passant de ser un sector dedicat exclusivament als col·lectius de població més vulnerables de la nostra societat a donar serveis a tota la ciutadania, i construint el futur Estat Català del Benestar. Tot plegat per crear un sistema de protecció social que treballi per integrar la immigració arribada a Catalunya, a través del Pacte Nacional per la Immigració, fent que el català sigui la llengua comuna i compartida en aquest procés, alhora que impulsi els drets de ciutadania per construir una societat més justa, fomentant la igualtat entre homes i dones, treballant pel respecte als drets de les persones gais, lesbianes i homosexuals i impulsant la emancipació juvenil. Durant aquests dos anys s’ha treballat en el reforçament del 3er sector com un element clau del model català de benestar i s’ha apostat pel municipalisme com a element clau per a la gestió dels serveis socials bàsics.

A banda d’aquests exemples de bona gestió, cal sumar l’impuls d’Esquerra en altres de les polítiques desenvolupades pel Govern d’Entesa Nacional pel Progrés, en l’àmbit de l’educació, la seguretat, la salut o el treball, entre d’altres.

Totes aquestes accions són patrimoni d’aquest Govern, però haurien pogut ser moltes més, tantes com les que preveia l’acord d’Entesa Nacional pel Progrés. I si no hagués estat per l’incompliment de l’Estat en desplegar l’Estatut i aprovar un nou sistema de finançament, potser hauria estat possible. Aquest és el problema. Però això és matèria d’un altre post.