- Publicitat -
Hola joves de Catalunya!
Avui han començat les rebaixes!
Quina ilu no??
Per desgracia es una ilu, que queda coberta per el nou atac del equip: AAFAJ, o també conegut com Anem A Fastidiar Als Joves!
Quan dic aixo em refereixo a que tot torna a la rutina, on ho vàrem deixar fa 3 setmanes quan acabarem el primer trimestre escolar, quan dic on ho vàrem deixar, no es una ironia, si ho dic es peruè molts joves han deixat el pupitre amb els llibres oberts, o apilonats en un racó de l’ escriptoride casa (el meu casa), alimenant al gos amb les fulles dels llibres.. i mes sintomes sorprenents, peor dels que hi han pocs son els que han continuat estudiant durant aquestes tres etmanes de vacances… Que si, possiblement seràn els mateixos que mes tard ens hauran deixat els deures als que no els hem fet! Sort en tenim de que encara queda joventut responsable!
A sobre demà es divendres, que jo penso, al igual que molts altres joves, per un dia hem d’ anar a escola, no podem esperar-nos fins dilluns? Doncs la resposta es… NO!, o SÍ depen on visquis… ja que per alguns afortunats demà els carrers estaran nevats, tot blanquet, i per tant no passara el bus a les 7:50 del matí a buscarlos! Pero aixo, com ja he dit nomes per a uns quants afortunats!
Demà ens retrobarem amb aquells monstrets de nou (NO són els professors he), apart d’ aixo em refereixo als llibres quells, que si us en doneu conte sempre son de colors lletgos, apagats, avorrits… Un trauma vaja, relacionat amb aixó, un dia li vaig preguntar a un professor, perque els llibres eren d’ uns colors tan lletgos i em va dir que estava estrategicament per a que els alumnes no ens distreiesim mirant les portades i els dibuixets dels llibres.
Tot i que ara que ho penso, aixo que fan dels llibres serveix de ben poc, ja que trobem distracció amb qualsevol altre cosa, com pot ser, una mosca que entra per la porta… recorent amb la vista l’ especial i entretingut recorregut que fa fins que surt per la finestra de l’ altre punta de la clase, o una altre activitat que ara em bé al cap… jugar a tirar gometes als companys de punta a punta de la clase, a sobre som generosos amb les empreses de gomes, perque no es que siguem tontos els catalans no, es que ens agrada tirar gometes!
Bueno com diria la meva amiga Marina…
Aixo es un show!
Avui han començat les rebaixes!
Quina ilu no??
Per desgracia es una ilu, que queda coberta per el nou atac del equip: AAFAJ, o també conegut com Anem A Fastidiar Als Joves!
Quan dic aixo em refereixo a que tot torna a la rutina, on ho vàrem deixar fa 3 setmanes quan acabarem el primer trimestre escolar, quan dic on ho vàrem deixar, no es una ironia, si ho dic es peruè molts joves han deixat el pupitre amb els llibres oberts, o apilonats en un racó de l’ escriptoride casa (el meu casa), alimenant al gos amb les fulles dels llibres.. i mes sintomes sorprenents, peor dels que hi han pocs son els que han continuat estudiant durant aquestes tres etmanes de vacances… Que si, possiblement seràn els mateixos que mes tard ens hauran deixat els deures als que no els hem fet! Sort en tenim de que encara queda joventut responsable!
A sobre demà es divendres, que jo penso, al igual que molts altres joves, per un dia hem d’ anar a escola, no podem esperar-nos fins dilluns? Doncs la resposta es… NO!, o SÍ depen on visquis… ja que per alguns afortunats demà els carrers estaran nevats, tot blanquet, i per tant no passara el bus a les 7:50 del matí a buscarlos! Pero aixo, com ja he dit nomes per a uns quants afortunats!
Demà ens retrobarem amb aquells monstrets de nou (NO són els professors he), apart d’ aixo em refereixo als llibres quells, que si us en doneu conte sempre son de colors lletgos, apagats, avorrits… Un trauma vaja, relacionat amb aixó, un dia li vaig preguntar a un professor, perque els llibres eren d’ uns colors tan lletgos i em va dir que estava estrategicament per a que els alumnes no ens distreiesim mirant les portades i els dibuixets dels llibres.
Tot i que ara que ho penso, aixo que fan dels llibres serveix de ben poc, ja que trobem distracció amb qualsevol altre cosa, com pot ser, una mosca que entra per la porta… recorent amb la vista l’ especial i entretingut recorregut que fa fins que surt per la finestra de l’ altre punta de la clase, o una altre activitat que ara em bé al cap… jugar a tirar gometes als companys de punta a punta de la clase, a sobre som generosos amb les empreses de gomes, perque no es que siguem tontos els catalans no, es que ens agrada tirar gometes!
Bueno com diria la meva amiga Marina…
Aixo es un show!
Aquesta es la realitat!… Pero som-hi cap al parc d’ atraccions vull dir cap a l’ institut!
Publicitat
