Enfangats i esmaperduts

 
La situació  general de la nostra  nació catalana  no passa per  un bon moment . Desprès de l’alenada d’aire fresc que va  significar  la consulta sobiranista  d’Arenys de Munt  del setembre de 2009  i  la macromanifestació del 10-J del 2010 a Barcelona, l’amplificació de la crisi estructural, la política feble i malgirbada del tripartit, el regionalisme i les retallades ( ideològiques i antisocials) del govern Mas i, sobretot, la divisió  flagrant de l’espai, polític i social, independentista estan provocant molta desafecció i desencís en el conjunt de la  societat  catalana.  Per  altra banda, des de Madrid ens estan  marcant com mai : ens estan fent molts gols de debò (malgrat les victòries del Barça). Fins i tot, el tema de la llengua, que pensàvem que el teníem  ben blindat  i consolidat , està  fet  un nyap . No hi ha dubte que Catalunya es troba totalment  encallada: restem completament  enfangats i esmaperduts. Som davant d’una qüestió força recurrent; és a dir, que sabem que no hi ha més sortida que la sobirania plena, però resulta que no trobem la manera d’implicar-hi en aquest procés els problemes quotidians del dia a dia ( atur, hipoteques etc ). Cal més consciència social ( i nacional )  i menys independentisme  metafísic.