Dimecres, 12 d'agost de 2020 - Edició 748
La República

En un momento dado de la Història de Catalunya va aparèixer el Pare, el Fill i l’Esperit Sant

Espero que aquesta setmana acabi aviat. No m’imaginava que avui, que em toca escriure, hauria d'escriure per tercera vegada sobre un decés. En aquest cas no és un accident mortal, […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 24/03/2016

Espero que aquesta setmana acabi aviat. No m’imaginava que avui, que em toca escriure, hauria d'escriure per tercera vegada sobre un decés. En aquest cas no és un accident mortal, ni un atac terrorista que esperem i desitgem que mai més no es tornin a produir. Avui la notícia del dia ha estat la mort de Johan Cruyff, el mític jugador i entrenador del FC Barcelona que també ens toca molt i molt de prop. Aquí mai parlem de futbol, però avui és un molt bon dia per reconèixer aquesta llegenda del món de l’esport que va transcendir més enllà de l’esport. Catalunya és el que és avui gràcies també a persones com ell. I no només perquè va posar-li al seu fill Jordi i no Jorge com li exigien les autoritats espanyoles, sinó perquè la filosofia de futbol que va projectar al FC Barcelona s’ha acabat impregnant en el conjunt de la societat catalana. El Barça ja no és un equip perseverant però perdedor en el fons, Cruyff va posar la llavor del que avui és el millor equip de la història, amb un caràcter desacomplexat i guanyador. Exactament el mateix que ha succeït amb aquest petit país nostre. Orgull i gratitud.
 

Malauradament, el càncer de pulmó de Cruyff ha estat avui la notícia, que ha tapat l’entrada al diari de bord d’avui: avui hem vist com Francesc Homs, el cap de files de Democràcia i Llibertat al Congrés, iniciava el pressing ERC oficialment altre cop. Quan encara falta un mes i uns dies perquè finalitzi la legislatura espanyola, i amb la incertesa de saber si finalment hi haurà repetició d’eleccions o no, Homs ja posa el debat sobre la llista única sobre la taula, seguint la mateixa tàctica que va emprar Mas a finals de 2014: volem la llista unitària, de país, i si a ERC no la volen és perquè prioritzen el partit al país. Bé, a Junts pel Sí la jugada no els va sortir massa bé, i es varen perdre bous i esquelles per assolir un pacte in extremis que ens farà patir molt amb la CUP.
 

A Madrid ja hem comentat alguna vegada que la situació és diferent perquè no ens hi juguem el mateix que a Catalunya. El que no ens ha agradat, és que es torni a activar tot un debat que ja veurem si té sentit activar, quan encara no se sap res de si a Espanya hi haurà pacte o no. D’altra banda, veiem amb recels la proposta innocent de proposar unes primàries entre les més de 100.000 persones que van donar suport a Junts pel Sí per escollir qui ha de ser el cap de llista. Homs ha dit que ell podria renunciar en pro d’aquesta causa, faltaria més. Si hi hagués pacte, qui hauria d’encapçalar la llista, a diferència del que es donava a Catalunya –i per això Mas volia evitar les llistes separades, entre d’altres coses- és un candidat d’ERC o de l’òrbita d’ERC, que és el partit que va guanyar –entre CDC i ERC- les eleccions. El problema de tot això és la necessitat de posar aquest debat sobre la taula, en primer lloc, i després la de saber què seria diferent si els dos partits anessin units que no solucioni ara la unitat d’acció. El més recomanable ara mateix seria esperar a veure què passa a Espanya perquè no ens fa bé aflorar dia í dia també diferències entre partits sobiranistes, i forçar divergències entre membres de la coalició de govern si la situació a Espanya encara no està resolta.

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Relacionats