El govern espanyol ha trencat el silenci arran de la sentència del Tribunal Suprem i ho ha fet recordant que la seva Constitució reconeix la cooficialitat del català i el castellà, i que és la nostra Generalitat qui té competències per escollir quina llengua s’ensenya a l’escola.
El ministre d’educació espanyol, Ángel Gabilondo, reconeix que el castellà no té perquè ser la llengua vehicular a les escoles catalanes tal com sentenciava el Tribunal Suprem. “L’educació es pot organitzar al voltant de l’una o de l’altra” i “entenem que les competències per triar la llengua vehicular són competències del govern legítimament escollit a Catalunya”.
Les declaracions del ministre s’han acompanyat d’informes que demostren que els catalans no coneixen pitjor el castellà que habitants d’altres zones de l’Estat, i ha deixat en evidència l’absurda sentència que qüestionava un model avalat per la societat catalana i per la Unió Europea.
El debat de la immersió lingüística però no ha d’acabar aquí, ja que cal normalitzar el país començant per les escoles, passant per les grans pantalles i acabant a les nostres cases. La llengua natural del Catalunya ha de reeixir amb el cap alt i ha de permetre que la nostra societat, trilingüe per necessitat, avanci internacionalment.
Lluís Feliu i Roé
