Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

Els reptes del desarmament

La noció de desarmament forma part de l’agenda internacional recent i disposa d’acords jurídicament vinculants per aturar la cursa d’armaments. De fet, les pròpies Nacions Unides plantejaren en el seu […]

David Minoves
David Minoves 20/11/2009

La noció de desarmament forma part de l’agenda internacional recent i disposa d’acords jurídicament vinculants per aturar la cursa d’armaments. De fet, les pròpies Nacions Unides plantejaren en el seu moment el desarmament general i complet. Queden encara 23.000 armes nuclears al món. Però la cursa d’armaments nuclear durant la guerra freda provocaria l’aparició d’un altre instrument, més pragmàtic i d’abast restringit, la limitació d’armaments.

Per altra banda el panorama ha canviat molt amb els nous tipus de conflictes armats interns i amb la proliferació d’armes curtes i lleugeres enmig d’una cultura de la violència. Un fet que farà més visibles molts conflictes que quedaven tapats per la guerra freda, així com greus crisis humanitàries causades per conflictes armats. Uns conflictes que necessiten l’existència d’un comerç d’armes opac i lliure de controls.

Un canvi que es va veure agreujat per unes polítiques de seguretat que massa sovint han privilegiat la militarització i l’ús de la força en la transformació de conflictes per davant d’opcions basades en el diàleg i la negociació. El clima de por i desconfiança s’ha instal·lat en amplis sectors de la societat. Aquests factors han dificultat l’avançament de les campanyes pel desarmament.

Malgrat això, la presència d’aquests temes als mitjans de comunicació i la informació alternativa facilitada pel moviment per la pau han afavorit la reflexió individual i col·lectiva, i la conformació d’una massa social partidària de la causa de la pau i la no violència. Una tasca que no hauria estat possible sense la implicació d’organitzacions catalanes presents als debats internacionals en matèria de pau i desarmament.

I es que la darrera dècada també ha estat testimoni de la transformació del moviment per la pau a casa nostra. Les mobilitzacions contra la guerra d’Irak i contra l’enviament de forces armades a l’Afganistan, així com les campanyes per l’eliminació de determinades armes, entre d’altres, han internacionalitzat l’agenda de temes del moviment a Catalunya i han forjat coalicions amb organitzacions d’arreu del món.

Per aquesta raó, des de la Cooperació Catalana s’ha vingut donant suport a la participació activa de les entitats catalanes en aquelles campanyes internacionals que contribueixen al desarmament. Campanyes com “Armes sota control”, o “Desarmament pel Desenvolupament”, encapçalades per les principals xarxes internacionals d’entitats del moviment per la pau, de la que la Fundació per la Pau n’ha format part de manera activa.

En poc més de dos anys, la campanya internacional liderada per la Cluster Munition Coalition juntament amb alguns estats ha aconseguit que un centenar de països consensuïn el text d’un Tractat Internacional de Prohibició de les bombes de dispersió. Paral·lelament, 153 estats reunits a la seu de les Nacions Unides han aprovat la creació d’una Tractat Internacional per al control del Comerç d’Armes.

I cal estar amatents amb les armes lleugeres, ja què els models tradicionals de limitació d’armaments no funcionen bé per a les armes curtes i lleugeres. Aquest tipus d’armes són les que causen més morts i tenen més clients, la major part dels quals són clients secundaris de transaccions a partir dels estocs acumulats, sense nova producció. Transaccions que es fan en circuits sovint il·legals que permet l’adquisició d’armes per part d’actors no estatals. Per aquesta raó cal avançar en els mecanismes de transparència fins que no disposem d’un tractat sobre el comerç i transferència d’armes.

Bona part del ressó que aquestes campanyes han tingut a casa nostra ha estat producte de la tasca realitzada per la Fundació per la Pau, una entitat capaç de connectar Catalunya amb aquelles iniciatives internacionals més fructíferes. I es que la vinculació local-global i la construcció d’una ciutadania cada cop més conscienciada és avui la via més segura per substituir la cultura de la violència per la cultura de pau. I és de justícia felicitar a la Fundació per la Pau per haver-ho fet possible.