Dimarts, 15 de juny de 2021 - Edició 1055
La República

Els POLS TERRITORIALS DE CREIXEMENT

Acabo de llegir la Memòria del Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud i he ratificat que la Universitat Rovira i Virgili és, en termes relatius, la que té més avançat un […]

Josep Huguet
Josep Huguet 20/01/2014

Acabo de llegir la Memòria del Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud i he ratificat que la Universitat Rovira i Virgili és, en termes relatius, la que té més avançat un model d'articulació del coneixement, l'educació superior, la innovació i l'hinterland econòmic i social. Els equips rectorals de l'etapa Arola i, ara Grau, i el conjunt del professorat, han impulsat primer que ningú la focalització de l'excel·lència en uns pocs reptes de gran arrelament territorial. Ho havien començat a fer abans de l'aprovació en 2008 del Pacte Nacional per a la Investigació i la Innovació que va oficialitzar aquesta estratègia per al conjunt de Catalunya i pel conjunt dels operadors: universitats, centres d'investigació o tecnològics i empreses. Què recomanaven les experiències d'èxit internacionals? Triar del centenar llarg de tendències i reptes que ens ofereix el segle XXI detectats per l'OCDE, quins són aquells on l'estructura de producció i de coneixement de Catalunya està més preparada per superar-los. Quan s'han definit aquests reptes (anàlisis que no fa el govern, sinó experts independents) les polítiques industrials, d'I + D + I i d'ensenyament han d'alinear-se amb aquests objectius de forma prioritària. Per què aquesta estratègia és d'èxit? Primer, perquè un territori petit, Catalunya o una regió de Catalunya només apareixerà en el mapa global si sobresurt en algun aspecte. No és possible sobresortir en tots. Segon, perquè el cercle virtuós de la innovació i el progrés obliga al fet que la investigació, fins i tot la més bàsica, tingui darrere la possibilitat de convertir-se en innovació aplicada i que acabi injectant canvis en les empreses privades o en les públiques i l'administració. Tercer, perquè l'empatia i la sinergia entre persones, la compacidad d'una comunitat i la capil·laritat són condicions sine qua non per al desenvolupament. L'altre dia em va sorprendre quan en una entrevista a una professora de París (no recordo el nom) per les conseqüències de l'assumpte calent d'Hollande, li va restar importància i, en canvi, alertava sobre les propostes econòmiques del president francès, una de les quals qualificava d'involutiva per voler fer desaparèixer regions, que segons la professora de París, són els millors àmbits de promoció del desenvolupament. (Els sona la música jacobina francesa en sintonia amb l'espanyola?) Alinear polítiques territorialment significa que tothom ha de prioritzar aquells operadors del sistema que es disposin a col·laborar i a focalitzar els seus esforços. Dels Pirineus cap amunt ja fa anys que s'aplica la tècnica. La URV i les terres de Tarragona i l'Ebre fa temps que també apliquen en l'estratègia. Per això, no és estrany que la Memòria constati que el CEICS consolida un avanç molt significatiu en els estudis de postgrau. El CEICS lidera la implantació efectiva de processos d'aprenentatge centrats en l'alumne. Aconsegueix un alt grau d'internacionalització dels programes formatius de grau i postgrau. El CEICS prioritza la formació permanent com a missió i reforça la cooperació amb la formació professional. El CEICS és un entorn intensiu en investigació de qualitat altament competitiu i amb elevada capacitat d'atracció de talent científic internacional que prioritza la transferència de coneixement mitjançant el desenvolupament de projectes d'I + D + I i d'estructures de transferència especialitzades a les àrees estratègiques del CEICS, el foment de l'emprendeduría i l'impuls a noves estratègies de co-innovació que superen el concepte lineal (generació-transferència-aplicació) en la creació de valor. Aconsegueix un posicionament científic rellevant en productivitat, qualitat i internacionalització. Té una alta capacitat de captació de recursos europeus i atracció de talent per a la investigació. El CEICS vol posicionar Catalunya Sud entre les regions del coneixement amb impacte internacional que compten amb capacitats per anticipar-se i adaptar-se als reptes d'un entorn local i global canviant. La URV constitueix un referent internacional per la seva implicació i compromís en el desenvolupament regional. Les cinc àrees d'especialització del CEIS són la químic-energètica, la nutrició-salut, l'enologia, el turisme i el patrimoni cultural. Tinc notícia que el CEIS està impulsant la creació més formal del Pol de Coneixement del Sud Català amb empreses i administracions, i està promovent diverses metodologies d'innovació i de formació de quadres. Darrere de tanta creativitat trobaran un home de Reus (Delgado i Gaudí també ho eren, de Reus, i creatius) que sempre ha estat en la cuina (per exemple, en la redacció i gestió del Pla Nacional d'Investigació i Innovació): Jordi Cartanyà. En moments com els actuals, de nou model econòmic i nou Estat, els creatius de tots els signes haurien de manar sobre apalancats i conservadors. Addenda Perquè no sigui dit que m'escaquejo del tema de la setmana i de l'any, els últims dies, subratllo que Rajoy fa del cas català un assumpte intern-nacional al costat d'Obama. I que al Parlament els contraris a la consulta no arriben al 33% i per tant, tres partits dependentistes estan disputant un espai electoral del 17% de votants que, segons totes les enquestes, són els catalans que no volen la consulta. Anem bé! http://www.economiadigital.es/cat/notices/2014/01/pols_territorials_de_creixement_50544.php