Darrerament, s’està constatant que tot això de laglobalització, i de l’aplicació salvatge del pensament únic ultracapitalista no és cap broma, ni de bon tros, cap exageració. En els últims temps, a Catalunya i pràcticament a tot Europa, les empresesmultinacionals -sense ètica ni vergonya i amb tota la tranquil.litat del món, estan posant en pràctica la seva innobleestratègia, que podria batejar amb el nom de xantat geneoliberal. Aquestes multinacional samenacenambtancarodesinvertiren determinadesfactoriesquannecessitenaugmentar larendibilitat, llevat que elstreballadors(com a xaisinocom a persones) acceptinflexibilitzarelshorarisomodificar iaugmentar els tornsde treball.
El més indignant de tot ésla complaençaila connivènciade l’administració endonarel vistiplaudelsexpedientsde regulaciód’ocupació.A més, aquest poderomnipotent, oligàrquiciantidemocràticdeixaen ridículalsgranssindicatsi valaminantiaixafantcadavegadamés elsserveispúblicsbàsics ( la democràcia amb tots els ets i uts)per a la majoriadelsciutadansDe fet, aquestxantatgeneoliberal, representaautènticamentel nouordrepolíticieconòmicimposat perlesescolesde negocisanglosaxoneside WallStreet(elsautènticspiratescriminals delapostmodernitat) ontambés’hi afegeixen elssectorsconservadorsiultradretans, continentals,europeus
