Divendres, 18 de juny de 2021 - Edició 1058
La República

Els partits polítics per una banda i la societat civil per una altra

Resulta desagradable la forma de criticar de l’oposició i d’alguns comentaristes polítics que ja abans dels 100 dies de gràcia tenien molta pressa i la continuen tenint criticant la gestió […]

Enric Padrosa
Enric Padrosa 11/05/2011

Resulta desagradable la forma de criticar de l’oposició i d’alguns comentaristes polítics que ja abans dels 100 dies de gràcia tenien molta pressa i la continuen tenint criticant la gestió del nou govern de la Generalitat, però això sí, sense mullar-se per donar alternatives. Els pregunto com veuen la solució de l’actual desastre econòmic: La renovació del Tripartit? amb les seves nafres tan criticades quan governaven i deixant la caixa de la Generalitat buida, amb aquella imatge de  porta oberta plena de tranyines amb una aranyeta penjant d’un filet.

Una coalició de “salvació” formada per sucursals que s’autoqualifiquen de “socialistes” i “populars” alternativament i, possiblement, a l’ombra de qualsevol gran arbre també s’hi acolliria, com sempre, IC-V, abans PSUC i ara no sabem ben bé quina cosa són o fan. Siguem seriosos i donem temps al temps, respirem i deixem respirar, perquè aquest, no és precisament el millor moment per llaurar en un camp abonat sinó de fer-ho en un pedregar. 

Mentre tant, no solament s’espolia a Catalunya amb 22,000 milions d’€ any (8% del PIB) sinó que el govern espanyol reitera que no pagarà 1,450 milions d’€ del fons de compensació que deu a Catalunya amb l’acord del PSC. Però en canvi, imposen les retallades: que si primer era d’un 10% però que millor seria un 20% que el govern català no està disposat a assumir i damunt els partits fent pinya contra el govern de la Generalitat en comptes de fer-la per reclamar a Madrid el que ens deuen. No és d’estranyar que a cada bogada perdin un llençol.

Deixant a part els món polític amb les seves misèries i polèmiques per obtenir un lloc al Sol; entre l’any passat i aquest, les úniques grans alegries que s’han donat al país han vingut de la mà de la societat civil organitzada. Vegem-ho: tres motius de satisfacció han tingut un signe independentista, la gran manifestació d’un milió quatre-cents mil manifestants, la més gran que es recorda sota la bandera estelada, la consulta del 10A en la que gairebé sense mitjans i amb poders de tota mena en contra, s’ha assolit un èxit sense precedents quasi doblant el percentatge del govern municipal socialista en la consulta per la remodelació de la Diagonal o a tots els partits independentistes junts en unes eleccions municipals.

La restitució de les quatre columnes de Puig i Cadafalch, ara també com a monument d’homenatge als patriotes catalans de tots els temps, tot un mèrit de la societat civil organitzada que ha aconseguit doblegar la voluntat del dictador que les va enderrocar l’any 1928 per ser el símbol de Catalunya. Amb aquestes tres efemèrides i les que vindran, la societat catalana va marcant el camí cap a l’alliberament nacional, únic camí per solucionar d’una vegada el nostre problema nacional i econòmics.

Cal no oblidar el que recentment a manifestat Kemmeth Rogoff, ex economista en cap del FMI i professor de la Universitat de Harvard: “Aïllada Catalunya seria un dels països més rics del món” Ja ho sabeu, la solució és la independència i per aconseguir-la; la unitat de tots els que estimen aquest país militin en un partit o en la societat civil organitzada.