Fa temps, a casa dels pares, en una conversa sobre política em varen explicar sobre un tal Pablo Iglesias que estava tenint molt d'èxit amb el seu partit Podemos. Jo escoltava, perquè no n'havia sentit a parlar. Gràcies als meus informadors personals me n'assabento de la informació i després faig la meva pròpia recerca a la xarxa a les webs que considero més fidedignes. Quan vaig sentir la paraula “Podemos” em va venir al cap Barack Obama i el seu famós eslògan: “Yes, we can”. Vaig pensar… quina poca originalitat, sembla un plagi d'una campanya que va arribar a la gent americana. En fi, els meus pares em parlaven amb passió explicant tot el què deien i proposaven. I jo, escèptica, els vaig dir que això ja ho teníem a Catalunya i que considerava que el seu discurs era un discurs plagiat de les CUP. No em va agradar, tampoc… Penso que el plagi d'idees és fruit d'un estudi previ del què vol la societat per aconseguir donar respostes i poder guanyar unes eleccions. En fi, els meus pares no entenien perquè era tan escèptica. Potser va ser el meu sisè sentit. Amb el temps he anat analitzant la meva primera teoria sobre “Podemos” i crec que han aprofitat el moviment mort dels indignats i han fet del seu discurs un moviment polític. Ara no són persones sense noms, ara són persones que volen arribar al poder i faran molt de mal al bipartidisme espanyol, cosa que m'alegra.
Però, analitzant el bipartidisme espanyol, només arribo a la conclusió que la societat espanyola té manca d'ideologia política perquè tant poden votar unes eleccions al PP com a les pròximes al PSOE. El criteri de tria és qui realment diu allò que volem sentir, sense gratar més enllà de la superfície. La manca de formació política és quelcom que prové de les escoles. La política és el centre de les nostres vides perquè repercuteix en el nostre dia a dia, i no ensenyem diferents ideologies, sinó ens centrem en les matemàtiques i les llengües, competències bàsiques i proves diagnòstiques, deixant altres matèries de banda, com les ciències naturals, les ciències socials, la música, la tecnologia, la informàtica, etc. I no parlem de la filosofia, que està en extinció. Valorem el rendiment escolar amb anglès, mates, català i castellà. Matèries que creen una cultura bàsica als alumnes per poder treballar, no per poder pensar per si mateixos.
Tornant a Podemos, m'agradaria que es quedés a combatre el bipartidisme a Espanya i que a Catalunya no hi fiqués el nas. Però l'ha ficat de la pitjor manera, aprofitant l'odi en la seva campanya contra en Mas. No és que tingui predilecció per en Mas, però sí tinc una ètica i moral i un partit que incita a l'odi, per a mi és un partit feixista, ja sigui de dretes com d'esquerres.
Les CUP, el partit a qui penso votar, ofereix la mà a Podem, tot i que aquests també han atacat les CUP com a còmplices d'en Mas, sabent que han estat un plagi del seu tarannà. Un còpia sempre és una còpia i l'original sempre és l'original. La còpia mai podrà ser l'original. Sé que les CUP són benèvols i això a la vista dels què tenim més mala hòstia ens pot afectar negativament, però jo en aquest cas els admiro, perquè poden deixar els interessos propis del partit per assegurar el bé comú. I si el bé comú és convidar a unir-se a la independència a través de la DUI a certs partits que no són independentistes, és un esforç lloable, i que té també la seva finalitat, posar en evidència les intencions reals de cada un.
Queda clar que Podemos està a favor del dret a decidir però no a favor de la independència de Catalunya. Atenció amb aquesta informació… és la clau per a que els independentistes no els votem.
No acabo d'entendre perquè hi fiquen el nas a Catalunya quan els qui realment els necessiten són Espanya. Però malauradament en Podemos ensumo ànsies de poder, ànsies de fer-se cada cop més gran. Això augura un escenari polític molt divertit en els pròxims anys. “Podem” dir que ha mort el bipartidisme. Llàstima que IU hagi quedat enrere.
