Si la democràcia acaba vencent les lleis, que és el que no tenc cap dubte que passarà, i Catalunya acaba amb èxit el seu procés d'independència, ens trobarem amb una Espanya molt debilitada, un nou estat mediterrani i un perfecte escenari perquè els ciutadans illencs vegem una sortida clara del pou de foscor econòmica, social i democràtica en el qual estam ficats.
De tots els interrogants que s'obren n'hi ha un que pens que és el fonamental. Poden els mallorquins d'esquerres, de dretes, nadius o nouvinguts sentir-se atrets per un nou estat federal conformat pels diferents territoris dels Països Catalans. Poden visualitzar-hi la possibilitat d'assolir les seves expectatives vitals? Crec que perquè la vulguin l'hem de proposar. Renunciar-hi sense haver-ho fet és poc seriós.
Estic convençut que una nova organització estatal nascuda de la voluntat dels seus membres, sense passat de negociació amb el franquisme i sense monarquies, ni aristòcrates amb la cara farcida de botox és un bon punt de partida. Jo pens que cada territori dels Països Catalans hauria de recaptar els seus imposts i pagar una quota pels serveis compartits. Pens que cadascú hauria de gestionar els seus ports i aeroports. Pens que hem d'actuar sobre aquells aspectes que decidim fer-ho de manera conjunta i pens que hem d'invertir molt a bastir una democràcia real i la unitat que durant segles han treballat per desbaratar. Però el millor de tot és que, si passa el que dic en el primer paràgraf, podrem plantejar allò que la gent cregui oportú i amb unes regles de joc noves. Construir un nou Estat és edificar l'esperança.
Podria ser que penséssim que els illencs som impermeables al que passi a Catalunya. Per analitzar-ho hem de saber qui som. Crec que amb tots els matisos que hi vulguem trobar, Mallorca es divideix en quatre grans blocs socials i ideològics que no coincideixen exactament amb els partits que es voten. Tenim els mallorquins autòctons i conservadors, se senten mallorquins per damunt de tot, sempre prioritzen allò que pensen “que convé” i han votat sempre partits de dretes forans i en menor mesura d'aquí. Tenim una esquerra catalanista, que electoralment abraçaria el PSIB i partits d'esquerres autòctons. Tenim també una esquerra de nous mallorquins, molts d'ells hereus directes de la desfeta republicana de la península, gent lluitadora, crítica amb aquesta democràcia i castellanoparlant. El quart bloc seria el de l'espanyolisme de dretes; configurat tant per autòctons com per forans; ben situats a la jerarquia eclesial, a tota l'estructura dels aparells repressius de l'Estat; emparant sempre la minoria gonella i estretament lligats, amb digníssimes excepcions, amb els botifarres. Aquest darrer bloc és el que lidera actualment el Partit Popular. És el bloc més poderós perquè rep el favor de l'Estat, però només és una de les quatre parts.
Ara farà un mes i mig, a la revista el Temps, dues persones que, al meu parer encarnen dues ànimes d'aquest “tetris” del que som, contesten la pregunta del milió: “Què suposaria per a les Illes Balears la independència de Catalunya?”. El primer, Lorenzo Bravo, secretari general d'UGT a les Balears i militant del PSOE, diu que: “Una Catalunya independent suposaria políticament a Balears més sentiment de pertinença als Països Catalans” Creu que: “Hi hauria molta més gent, a més dels estrictament nacionalistes, que voldria incorporar-se al nou Estat”. El segon, Miquel Munar, ha estat diputat del PP i candidat de CxI a Palma. Diu que: “Les Illes se'n veuran afectades en primera instància, molt negativament, perquè en quedar dins Espanya, Espanya ens seguirà munyint, fins i tot més que ara. Però en passar un temps, els illencs començaran a adonar-se que el nostre futur és amb la Catalunya independent, per això els Països Catalans independents són inexorables”
Si aquestes persones, un mallorquí d'adopció socialista i un llubiner de naixement conservador, opinen això, per què tenim por de ser entesos quan deim que la independència dels Països Catalans és necessària i possible? Què és el que ens fa pensar que la gent no entendrà la denominació “Països Catalans” quan aquestes persones que representen el que és Mallorca, la Mallorca que no ha prioritzat debats identitaris, s'hi refereixen sense embuts? Pens que ens hi jugam el benestar social, la nostra capacitat emprenedora i la possibilitat de construir una democràcia real esmenant errors del passat. Només s'hi pot oposar qui hagi viscut dels altres.
