Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Els herois de Ses Illes

|

- Publicitat -

Qui això escriu, historiador de formació, acostuma a percebre complexitat en els conflictes polítics i socials. És per això que estic sorprès per la simplicitat que explica la vaga indefinida dels docents i la comunitat educativa, a Les Illes. La intransigència suïcida al més pur estil Rottenmeyer de Bauzá, la “cerrazón” governamental, l’estupidesa de les seves autoritats educatives, el fanatisme catalanofòbic dels seus instigadors, ha propiciat un atac al pinyol de la societat illenca. I aquesta es defensa en un clàssic gest de resistència i dignitat.

Anem als fets. Des de la caverna de la dreta espanyola, coherentment amb les tradicions del nacionalisme hispànic més ranci, s’anà covant el desig de fer recular les “llengües perifèriques”. Els primers intents d’anar bastint, sense èxit, atacs legals a uns sistemes d’immersió amb aval científic i consens social, va pujar un graó més. El programa electoral del PP de 2011 ja assenyalava una estratègia d’aparença sofisticada, i a la pràctica, amb una qualitat de disseny equiparable a un “relaxing cup of café con Leche en Plaza Mayor”. Per fer recular el català de les aules, a banda d’una LOMCE que pretén blindar el castellà com a llengua vehicular, un “trilingüisme”, en què l’anglès servís per fer recular la nostra llengua del sistema educatiu.

Publicitat

Els intents anteriors, especialment al País Valencià i a Les Illes, de consultar a les comunitats educatives quines llengües volien com a vehiculars, els suposà una gran decepció. No és cap secret que en aquests territoris, les línies en català obtenen, en termes generals, millors resultats educatius. Tampoc ho és el fet que la llengua, per a valencians, mallorquins, menorquins, eivissencs,… no representa cap problema polític, sinó que és viscut amb naturalitat. És així com d’una manera galdosa s’han tret de la màniga un Tractament de Llengües Integrals (en què se suposa que un terç dels continguts curriculars s’han d’impartir en anglès), en unes circumstàncies absurdes. Manca professorat amb prou formació en aquest àmbit. Les ràtios actuals i l’increment d’hores lectives és un condicionant negatiu (ningú no s’ha plantejat el que costa preparar una classe en anglès?). No hi ha indicis, proves, estudis o experiències que indiquin que això sigui viable, ans al contrari, diversos especialistes que han participat en plans pilot alerten que bona part dels alumnes “desconnecten”, mentre que molts professors se senten frustrats per les limitacions expressives, i les classes acaben perdent espontaneïtat i flexibilitat. Tot plegat, més enllà de la qüestió lingüística, el TIL pot implicar una degradació accelerada de la qualitat educativa. El més bèstia de tot plegat és que, amb l’excusa de l’anglès, aquests canvis imposats i suïcides són inspirats per l’odi al català.

L’administració del conflicte, per part del PP balear ha estat de pel·lícula de Mariano Ozores. Es produeix la imposició. Els consells escolars traslladen la impossibilitat de complir amb l’ordre. Amb voluntat intimidatòria i brutalitat de Brigada Político-Social, se sanciona als tres primers directors que, simplement, s’havien limitat a comunicar els acords dels Consells que presideixen. Tanmateix, en un gest que combina competència professional i dignitat, cap dels inspectors de Menorca està disposat a incoar cap expedient. Tampoc ho fa el director dels serveis territorials, conscient que no es pot apagar el foc amb benzina. Finalment, busquen a un alt funcionari d’una altra administració per tal de tramitar les sancions. Dies abans d’iniciar el curs, el Tribunal Administratiu de Les Illes anul·la el decret per defecte de forma. Quatre hores després, per demostrar la seva intransigència, Bauzá publica un altre decret llei per demostrar que es pot imposar a la voluntat col·lectiva. La vaga comença. Moltes famílies col·laboren. Per acabar-ho d’adobar, una diputada del PP opina que caldria retirar la custòdia dels fills a aquells pares que participen de la vaga, fet gravíssim i insultant, tenint en compte que el PP ha posat tots els obstacles a investigar els nens robats durant el franquisme i la Transició.

I aquí tenim el conflicte. Un conflicte simple entre dictadura i democràcia. Entre els hereus del franquisme, i els defensors de la llibertat i la dignitat. Efectivament, m’irrita el maniqueisme, tanmateix, els actes, les paraules i les intencions del PP els posa a l’alçada dels dolents de les pel·lícules del 007, encara que sense el seu glamour ni psicologia turmentada, sinó amb colpidora fatxenderia, i amb una extraordinària capacitat de combinar incompetència amb mala fe. Mentrestant, en aquests anys negres d’involució política i social, en aquests temps en què roben pensions a la gent gran, faciliten l’acomiadament de treballadors, impulsen els desnonaments, ens roben diners de la butxaca per lliurar-lo als banquers, persegueixen els dissidents,  els mestres, professors i famílies ens recorden que van ser escoles, instituts i ampes els qui van protagonitzar la revolució democràtica de la Transició. Van ser els qui van educar en valors democràtics les noves generacions. Els qui han vingut treballant, dia rere dia, per millorar la societat. Els qui han permès normalitzar una llengua agredida pels fundadors del PP. Els qui fan tot el possible, entre la pluja de fems que llença el ministre Wert, per tal que l’escola sigui un espai on s’aprenguin més coses, i més útils, de les que determina un currículum.

El pitjor de tot plegat, és que el PP, especialment els seus sectors més rancis i intransigents, els qui competeixen a veure qui té la bandera més llarga, està fent servir Les Illes com a camp d’experimentació de la destrucció educativa planificada, com a maniobra d’advertència contra el procés sobiranista català, com a demostració, al sector més demòcrata del seu partit, que és impossible tota entesa amb Catalunya. En realitat, el PP està utilitzant la comunitat educativa illenca per deixar ben clar a l’ànima fosca de la dreta espanyola més reaccionària, que odien la llibertat, que odien l’educació, que odien la igualtat, i odien amb una especial dedicació, al català i els seus parlants. Això converteix a docents i famílies illenques, probablement contra la seva voluntat, uns herois en defensa de la democràcia, i sobretot, de la dignitat.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut