JA és l'hora que la classe política alliberi als ciutadans del sentiment paralitzant d'obediència ver l'estat espanyol, i que ho faci de forma oberta i sense equívocs, que alliberi a tots aquells ciutadans tant obedients, tant acostumats al perniciós i cec sentiment de sotmetiment al poder central, i que de forma inconscient encara mantenen vers aquest degradat i feixista estat espanyol.
Es necessari, ara més que mai, un alliberament de consciències presoneres, ara, quan aquest estat agonitzant està dispost a morir matant, dispost a organitzar una guerra civil dins Catalunya, i frisa per enfrontar catalans contra catalans amb la provocació continuada al carrer de quatre feixistes implantant el terror a Catalunya tot i esperant que aquesta divisió, que tant proclamen, acabi materialitzant-se en sang als carrers. Això és el que busquen i tard o d'hora acabarà passant si no s'hi posa remei.
De moment, l'enfrontament queda contingut, però només que salti una guspira de violència per part d'un independentista, (i això és totalment factible doncs el grau de provocació és altíssim), ja tindran l'excusa que esperen per envair Catalunya amb forces d’ocupació de forma permanent. Quan això passi Catalunya haurà perdut l'oportunitat que fa tres-cents anys esperava.
L'obediència deguda a les lleis espanyoles ha quedat definitivament en entredit des del moment que els ciutadans de Catalunya s’han vist atacats per un estat que no vol respectar les seves pròpies lleis i que ataca violentament els seus ciutadans, amb l’aval vergonyant d'un “señor que dice ser el rey”.
Toca als polítics prendre la iniciativa de fer una crida definitiva a ocupar els carrers i espais públics sense cap mena de violència però amb tota determinació. Si al poble se'l convoca formalment, tal com els polítics saven convocar per la diada de cada 11-S, el poble respon a la crida.
Els nostres polítics pro independència, estan jugant amb foc i a hores d’ara estan en el mateix lloc que estava el President Mas mentre no es cansava d’enganyar la gent fent creure que la solució estava a prop quan la realitat era que tenia por d'un enfrontament directe amb l'estat. Hagués tingut que dimitir molt abans.
TOT FALS. I ara ho sabem més que mai. Ara sabem que l’estat espanyol pot envair Catalunya només enviant des de tot l'estat, de forma soterrada, a gent pagada i reclutada per la ultradreta més feixista i reaccionaria amb l'únic propòsit de dur el confrontament i la violència als carrers. Això ja està passant en baixa intensitat, l'estat espanyol està fent els primers assajos amb autocars vinguts d'arreu d'españa amb gent pagada que es dedica a treure llacets grocs dels carrers a canvi de vendre's l'ànima al diable per un entrepà de mortadela, al diable, que n'entén de les febleses humanes de l’aturat laboral que ha de mantenir una família.
Els nostres polítics, amb tota seguretat són conscients de que tot plegat es tracta d'una tàctica de desgast , però si ells no actuen ràpid mobilitzant la gent més enllà del poder de convocatòria que tenen els CDR, acabaran obtenint l'esperada excusa, (que potser busquen i esperen), per rendir-se a l’agressor espanyol amb la justificació hipòcrita i paternalista de protegir el ciutadà de vessar la sang.
A aquest polítics, que es conformen i que creuen justificada la seva covard tasca política duent un llacet groc penjat de la jaqueta, que sàpiguen que intentar bescanviar la llibertat dels presos polítics, tot frenant la justificada acció de desobediència oberta i directa que permetria la construcció i instauració de la República Catalana, sempre serà considerat com a una traïció al poble.
Que sàpiguen també, per si ja no ho recorden, que espanya sí que està disposta a tacar de sang els carrers i ja ho ha demostrat amb més de mil ferits l’1-O. Diuen que la llibertat s'agafa, no es demana.
Els nostres polítics no poden trair la voluntat expressada a les urnes. Si no saben dur a la pràctica el mandat del Referèndum de l’1-O hauran de pressionar l’estat espanyol i posar-lo contra les cordes de manera efectiva i no sols simbòlica. Han de convocar la gent al carrer i/o paralitzar el país fins que l'estat reconegui la nostra sobirania emparada per la Declaració dels Drets Humans.
Potser aquests polítics porucs tenen por que el capital marxi de Catalunya? Que no es preocupin, si se’n va ja tornarà, i amb més ganes. Por de presó? I qui no en té, però ningú els ha obligat a ocupar el lloc que ocupen. Tota feina té el seu risc. Que compleixin o que dimiteixin.
Tota lluita comporta risc, i honestament, els nostres polítics pro independència no han de comportar-se de forma paternalista amb un poble que és responsable i adult, i que ja ha rebut el seu baptisme de sang per part de l'estat espanyol, amb el beneplàcit del que diu ser rei.
El Govern català ha de proporcionar els espais necessaris a la ciutadania per a que pugui defensar la seva sobirania, sense restriccions, i sobre tot, permetre que cada ciutadà esculli el camp de lluita que li sigui més còmode. La por dels polítics a que la gent ocupi els carrers quan és justificat, és la garantia de la sobirania dels ciutadans lliures.
Restringir els carrers només a la repressió violenta i sanguinària policial de l'estat espanyol és traïció. El Govern, per als ciutadans i amb els ciutadans, o això o que dimiteixin i marxin ja directament a l’exili. ELS CARRERS SERAN SEMPRE NOSTRES…!! Recordeu? Dels polítics també.
