Dilluns, 10 d'agost de 2020 - Edició 745
La República

Els cants de sirena muda del federalisme

Hi havia una època on els temps passaven lentament dins la política catalana, era el temps del peix al cove i del pujolisme perfecte amb la lleial oposició del PSC […]

Gustau Navarro Barba
Gustau Navarro Barba 28/10/2014

Hi havia una època on els temps passaven lentament dins la política catalana, era el temps del peix al cove i del pujolisme perfecte amb la lleial oposició del PSC i la marginalitat d'Esquerra, eren els temps d'or de la segona restauració borbònica espanyola on els borbons, els suarez, gonzález, guerres, pujols, roques i altres vivien en el millor dels mons, el pacte entre vells franquistes (UCD) i els joves nacionalistes espanyols del PSOE finançats pel SPD de Willy Brandt i la Fundació Ebert funcionava. Eren els temps de la “realpolitikon l'objectiu era aturar els comunistes a Portugal i a Itàlia, i per tant qui millor que uns joves sota la tutela de Willy Brandt per reconduir la situació espanyola.

Aquell temps bucòlics han saltat pels aires, els protagonistes han envellit, la corrupció de tots ells, la implicació en la guerra bruta (GAL i altres), el puterio monàrquic amb caça d'elefantes en tots els continents on arribava el “Bribon, ha portat a la descomposició d'un règim on els catalans estan donant el cop de gràcia amb tres anys de continuada mobilització en defensa de la nostra sobirania nacional.

El bipartidisme perfecte a Catalunya fa temps que és història i al Regne d'Espanya està en fase terminal, el grau de corrupció dels hereus directes del franquisme (PP) i del partit que inventa la socialdemocràcia alemanya a base de marcs (PSOE), porten de cap el sistema vers a una descomposició o a una nova refundació.

El grup empresarial sangoneres del BOE, davant la possible mort del bipartidisme perfecte, comencen a gesticular i a enviar missatges, la seva opció serà propiciar un acord entre el PP i el PSOE, per evitar un teòric assalt de Podemos i el “desafio catalan, els dos temes que preocupaven el banquer del règim Botin, un nom un programa. Acord que ja funciona perfectament en tot allò que fa referència a negar els drets nacionals dels catalans i que segurament s'ampliarà a mesura que el procés vagi endavant, Patxi López anunciant el suport del PSOE a la impugnació del 9-N alternatiu per part de Rajoy és alguna cosa més que un indici.

Les sangoneres del BOE i el sistema clientelar dels partits borbònics no pot suportar perdre el 18% del PIB, ha de continuar drenant recursos per aguantar l'invent i malgrat tots els crits i gesticulacions, els que tenen el veritable perill d'estar fora d'Europa i de l'euro és una Espanya sense l'espoli econòmic a Catalunya.

La dreta espanyola no té res a oferir al President de la Generalitat, ni políticament ni econòmicament, políticament estan paralitzats pensaven que tot era com en els temps del pujolisme, una mica de calerons i una foto simbòlica a Barcelona, el joc ja no és aquest després de totes les campanyes catalanofòbiques espanyoles, una immensa majoria de catalans s'ha plantat i l'escenari ha canviat. Econòmicament l'únic element d'un cert atractiu seria oferir un tipus de concert econòmic com el basc o el navarrès, però no poden fer-ho, no podem deixar d'extreure recursos de Catalunya perquè els bascos no contribueixen en res a l'estat, si els catalans fan el mateix, tot el sistema clientelar s'ensorra.

 Una ultima carta és intentar jugar al federalisme, la fantasmagòrica reforma federal, aquella que formalment ofereix de tant en tant el PSOE i que Podemos reprenda al seu moment, un cantant de sirena muda, perquè no té cap contingut, políticament podria oferir blindar algunes competències, un senat cambra de representació territorial i poca cosa més, econòmicament el sistema foral basc és també intocable pels socialistes espanyols, que primer són espanyols i després socialistes, i per tant el drenatge econòmic de Catalunya indispensable, augmentaria formalment algun punt de la inversió publica a Catalunya, que posteriorment no seria executat i estaríem en la mateixa situació.

Quan un dels components d'un matrimoni opta pel divorci, hi ha diferents sortides. Una, dir que és un sacrament indissoluble encara que estiguis rabiant com un gos. Una segona, dir-li que a partir d'aquell moment li faràs la vida impossible, aplicaràs accions punitives de tot tipus i vagarà en l'espai sideral. Una tercera, mirar si abans de prendre la decisió pots arribar a una recomposició i veure si hi ha una sortida. Durant els darrers anys hem sentit les dues primeres, la tercera és només un títol buit de continguts que no pot oferir res a la societat catalana del segle XXI, si existeix que facin d'una punyetera vegada aquesta proposta.

Només ens queda aguantar l'embranzida autoritària espanyola i gestionar units el pas vers la constitució del nou estat, i per aquells que tinguin problemes ideològics, les paraules del socialista espanyol, Indalecio Prieto, penso puguin aclarir les idees sobre el fet que a vegades és necessari els acords d'unitat nacional, i aquest és un d'aquells moments “Enderrocarem la monarquia i quan hàgim enderrocat el règim monàrquic, quan hàgim instaurat una república, que cadascú, dins el redol amplíssim de la democràcia, propugno pel triomf dels seus ideals amb tot l'ímpetu que vulgui.

Relacionats