Els altres refugiats

Els altres refugiats
Ja estem arribant al Nadal i encara no tenim notícies dels refugiats que havíem d’arribar al nostre país després d’entrar a centreeuropea fugint de la guerra de Síria i de l’anomenat Orient Pròxim. Sí, parlo d’aquells que vam omplir les nostres pantalles i els nostres mitjans de comunicació durant tot l’estiu i especialment els darrer trimestre de l’any que acabem.
Molt s’ha parlat i molt s’ha dit sobre la necessitat de l’acollida, la crisi i el conflicte que ha produït la situació i com ho estant afrontant els governs dels diferents països de la ‘ruta dels refugiats’ i també i dels reaccions i els compromisos, o la falta dels compromisos, de la resta dels estats, entre ells l’Estat espanyol. De moment, sembla que només ha arribat un petit, minúscul, grup de 12 refugiats a través dels acords del ministeri amb diverses oenagés. Una xifra massa escarransida per ser simbòlica i per tant molt més a prop de ser un nombre ridícul i circumstancial a l’espera de que passi el període electoral actualment convocat. Podria tenir efectes en l’opinió pública, o així ho consideren? Ben segur que després dels dia 20 de desembre, potser, tornarem a tenir notícies oficials.
Mentrestant també ens oblidem gairebé del tot d’altres refugiats que geogràfica i històricament estan molt més pròxims i que recentment, el passat octubre, van patir els efectes de fortes pluges torrencials i intenses ratxes de vent que van causar grans inundacions i destrosses. Són als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf, al sud d’Algèria i els informes de dany parlen de més de 30.000 persones que han perdut l’habitatge (haimes o cases de construcció, amb destrosses de pertinences i de reserves d’aliments), a més de les destrosses a les escoles, hospital, dispensaris mèdics, magatzems, centres socials, etc.
Es calcula que el 80 % de la població, de prop de 200.000 refugiats, ha estat afectat. Per donar una mínima resposta a aquesta situació calen suports i donacions per obtenir mantes, equipament domèstic bàsic, material higiènic i per a la rehabilitació d’edificis.
Per això al novembre es va posar en marxa una campanya d’emergència que ha tingut molt poc ressò mediàtica i una acollida centrada sobretot en el món local, organitzacions i famílies d´acollida dels infants sahrauís que passen l’estiu cada estiu a ciutats nombroses ciutats catalanes.
Ens estem oblidant dels refugiats de la guerra de Síria, però a més a més, aquest tema ens tapa la nostra visió de la greu situació d’altres poblacions refugiades com la sahrauí que ja porta 40 anys malvivint a immensos campaments en ple desert. Des Catalunya no podem ser aliens a la situació de les persones desplaçades i refugiades sahrauís com tampoc amb els milers i milers de sirians i d’altres nacionalitats que fugen de les bombes i la crueltat de la guerra.
La definició més oficial per a les poblacions refugiades diu que són les persones que fugen dels seus països perquè la seva vida, seguretat o llibertat han estat amenaçades per violència generalitzada, agressió estrangera, conflictes interns, violació massiva dels drets humans o altres circumstàncies que han pertorbat greument l’ordre públic.
I encara podríem també parlar d’altres, de molts altres, refugiats que ja estan a casa nostra i conviuen o sobreviuen entre nosaltres, que sí que responen a aquesta definició amplament però que no tenen cap reconeixement ni acollida: ucrainians, palestins, centreafricans…