L’any 2007, la ciutat de Rosarito tenia un 70% de la seva policia implicada en casos de corrupció. I, el 30% restant incapacitada per poder fer front al narcotràfic que assola des de fa anys la frontera entre Mèxic i els Estats Units. Les localitats de la Baixa Califòrnia eren presentades a la premsa “de dalt”, des de San Diego a Los Angeles, com una reminiscència de les ciutats sense llei a l’oest del continent americà. Això, “per molt que a Califòrnia hi hagués més morts, però aquí tot es magnificava”, s’exclamava Juan Pablo Sebastián, periodista de l’Ecos de Rosarito.
Hugo Torres va arribar a l’alcaldia d’aquesta ciutat el 2007, i s’hi va estar fins al 2010. Home de negocis, hoteler i empresari de la comunicació, es va haver d’enfrontar a aquest context tant delicat des del començament del seu mandat. Calia fer neteja o no tornarien a arribar les inversions, ni a través del turisme ni amb empreses que s’establissin a la zona. L’any 2007, Rosarito patia una doble crisi: l’econòmica, que ja traspuntava entre els mexicans –“un any abans corrien rius de dòlars”, m’explicava el pintor David Silvah–, i la de la corrupció.
“Quan vaig arribar a l’alcaldia, la policia no podia fer front a la tecnologia que usaven els narcos, ni les nostres armes eren prou bones”, es lamentava Torres en el seu despatx del l’hotel Rosarito Beach. I afegia: “Vam usar l’exercit per netejar la ciutat i, quan l’any 2008 vam acabar aquesta primera fase, vam iniciar el procés de promoció de la zona”. El més interessant d’aquest procés, però, ha estat la manera com Rosarito va tornar-se a fer atractiva pels forasters –sobretot, nord-americans que baixen a Puerto Nuevo per llepar-se els dits amb la llagosta, a preu de saldo, i es bronzegen a la platja–. Les campanyes de publicitat que es van dissenyar just després de la intervenció de l’exercit no van tenir massa efecte, “perquè a Califòrnia s’havia instaurat el frame que Rosarito era insegur”, explicava l’exalcalde. Però, va ser gràcies a un professor de l’Emerson College de Boston, Gregory Payne –assessor, entre d’altres, de Hillary Clinton–, que el concepte de diplomàcia cultural a través dels grassroots [les bases socials] va prendre cos, com a base de la nova estratègia de rebranding de la ciutat.
Amb el seu assessorament, comentava Torres, “el 2011 es va crear el Comitè Ciutadà d’Imatge de la Baixa Califòrnia, que des de llavors assessora la Secretaria de Turisme de l’estat de la Baixa Califòrnia en temes de posicionament territorial de la zona”. De fet, la revalorització de l’oferta cultural d’aquesta àrea –a través de l’organització de macrofestivals o la promoció de pintors locals– “ha permès, de mica en mica, canviar el frame dominant entre la premsa de l’altra banda de la frontera”, explicava el professor Payne abans d’inaugurar una mostra d’intercanvi de pintura catalana i californiana a la Baja Gallery d’aquesta ciutat del nord de Mèxic. Aquest abril, la pintora figurativista vigatana Rosa Bayot té una part de la seva obra dedicada als castellers –titulada per a la ocasió Barcelona, hands on!– exposada a Rosarito, com a contrapart de la visita que els artistes mexicans David Silvah, Núria Benítez i Antonio Proa van fer el novembre passat a ACVic Centre d’Arts Contemporànies, aprofitant que Payne viatjava a Catalunya en motiu del congrés europeu de Relacions Públiques, l’Euprera. Barcelona, hands on!, és una mostra que pretén transmetre, a través del simbolisme dels castellers, la unió, la integració i l’esforç col·lectiu necessari per aconseguir qualsevol objectiu.
El procés de rebranding de Rosarito posa en valor el rol dels intercanvis culturals com a motor del posicionament de ciutats en el mercat mundial de destinacions turístiques i d’inversions. A la vegada, evidencia la necessitat d’una acadèmia que baixi de la seva torre de marfil i s’embruti les mans col·laborant amb les comunitats locals a millorar el seu desenvolupament. “Vam fer una gran campanya de crisis management. Vaig ser un autodidacta, però amb l’ajuda del professor Payne vam tornar a inculcar que la ciutat era segura”, es felicitava l’exalcalde Torres, sota l’atenta mirada del seu fill i el nou gerent (català) del grup Rosarito.
Aquest article va ser publicat a El Periódico online.
