A l’antigor, enllà de les terres del castell del senyor feudal, cap a a terra baixa, sempre hi havia una data assenyalada al calendari de l’any, en que per un dia els súbdits del rei tenien butlla per fer tot allò que la resta de l’any se’ls permetia només a la noblesa. Dictar lleis, saltar, ballar…i botar!
Més o menys com ara, la classe política actual de la colònia on malvivim, es deixa ser triada per la xusma després d’enquestes pre-cuinades, videos-demagògia, censura i contra-informació dels mèdia. En diuen “la festa de la democràcia”. Són una casta instal·lada fa 30 anys, legalitzada amb trampa per la dictadura, que sempre promet allò que mai no compleix. Si ho fes, la metròpoli ja no la deixaria manar de debò. Ells es pensen que remenen les cireres, car tenen la clau d’un petit calaix per malbaratar-ne els pocs cabals que no se’n van cap a l’imperiet. Si els enxampen, com a excusa diuen que això ho fa tothom.
Aleshores, aquella democràcia-per-un-dia tapa amb el seus paperets i serpentines de colors la camama diària de viure a la colònia més espoliada d’Europa. Enguany, després de mesos d’enquestes, llibres i lloances cap al candidat que ha guanyat, el bon catalanet Artur Mas (la neo-bona catalaneta Pilar Rahola li diu el rei Artur), fa sortir a dir als seus escuders que la promesa que l’ha portat a la victòria (la demanda del concert econòmic) no era tal. Donde-dije-digo-digo-Diego, recita l’homenet clenxinat, per seguir la tradició dels capos del guetto. I això que no ha estat coronat reietó encara! Un es pregunta què deuen pensar ara tots els seguidors del futur honorable, que es van estar congelant, bo i esperant que sortís al balcó el dia que el van triar virrei. I encara més, perquè no decideixen montar ara que saben que els han mentit, una nova concentració per reclamar que compleixi les seves promeses? O potser, ja queden contents amb un voleiar de senyeres i cap a casa que fa fred? La Catalunya zombie persisteix, i com els morts vivents, ni el fred ni les mentides ja no els afecten. Quina pena!
Blai Felipa. Folklorista expert en Catalunya nova
(*) Títol manllevat d’un molt bon article del millor encara Fèlix Martí a Tribuna.cat
